1 2 REFUGIS 2000  
gran vignemale PER OSSUE
Se surt de l'Embassament de Ossoue (1.840 m) (9 Km. des de Gavarnie). Avançant per un ampli pla, a l'arribar al fons de la vall apareix una imponent cascada. Sorteja’n llavors el torrent mitjançant una passarel•la, el camí s'eleva sobre el salt d'aigua amb la finalitat de penetrar en l'estret barranc. Després es perd una mica d'altura per a travessar el "Pont de Neige". Es tracta d'una gelera perenne format pels devessalls i situat en l'entroncament de diverses torrenteres. Progressant en zig-zag per un pronunciat vessant herbosa i vorejant un promontori s'arriben a les "Grottes Bellevue" (2.400 m). En diverses alçades es troben les 7 curioses coves que l'insigne pirinenc, Henry Russell.
Anem pujant per l'evident camí fins que poc després ens trobem ja a la base de la glacera d'Ossoue (2650) l'ascensió discorre per neu. Al retirar-se la neu l'itinerari abalisat amb fites i ocasions rastres de senda progressa amb diverses variants per terreny de graveres i blocs. Es tracta d'anar vorejant la llengua de gel, mentre es sobrepassen successius cursos d'aigua, per a anar a donar amb la cresta del Montferrat.
Grimpant una mica per aquest espolón calcari s'arriba a el nivell de la glacera (2900). Convé avançar per la traça que creua la glacera en diagonal fins a la base de la Punta de Chausenque, passant després al costat del Pitón Carré. Una vegada al peu del cim (3180) es deixa la glacera per a emprendre la grimpada final. El tram inferior està polit pel gel, però no és un obstacle seriós.
Més amunt abunden les preses, però la roca està molt descomposta, de manera que existeix perill de caiguda de pedres. A l'arribar a la Gruta Paradis la pendent se suavitza, apareixent immediatament el vèrtex del Gran Vignemale o Piqui Longue (3298) (F+) (4,45 H). Aquest prestigiós cim és el punt culminant de la divisòria d'aigües pirinenca.
Prosseguint per la línia de cims, després d'un breu descens i un recorregut gairebé horitzontal per una filera de blocs que obliguen a efectuar passos molt aeris, es passa al Pic del Clot de la Hount (3289) (PD) (5,00 H). Es descendeix per la cresta sud al Col de Cerbillona (3195) per a situar-se de seguida en el Pic de Cerbillona (3247) (F) (5,30 H), travessar el Col de Lady Lister (3200) per a accedir de seguida al Pic Central (3235) (F) (6,15 H). Baixant de tornada a la glacera.
La tornada la fem pel meteix lloc.
Total 9,15 hores
 
21 AGOST 2002
Josep, Lourdes i Lluis
 
14 AGOST 2004
Josep, Lourdes, Ester i Lluis
 
4 AGOST 2008
Josep, Lourdes, Angel i Marta
 
5 JUNY 2010
Josep, Lourdes, Silvia i Marc
 
31 JULIOL 2018
Josep iLourdes
 
31 JULIOL 2018
Josep iLourdes
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."
 
VIGNEMALE PER GAUBE
Sortim de l'aparcament de pagament de Plateau des Pountas a les 6 del mati i prop de les cascades del Pont d'Espanya, és d'hora però ja sortim sense jaqueta tindrem un dia molt caluros.
Des del Lac de Gaube continuem per la senda que voreja tot el llac per després ascendir progressivament en una mica més de dues hores fins al refugi de Oulettes de Gaube, salvant un desnivell d'uns 425 metres. A la meitat del recorregut ens trobem amb la cascada de Esplumouse, sempre amb el riu Ouletets de Gaube i la seva vall com a company.
El Vignemale comença a treure el cap tímidament, encara que ja s'intueixi vertiginós, per poc a poc anar convertint-se en la majestuosa paret nord, amb el seu tallat canal esquerre, visible en la seva totalitat, amb les glaceres, les seves restes a l'estiu, de Gaube i Petit Vignemale .
Arribant al Refugi de Oulettes de Gaube, la vall s'aplana i unes bucòliques praderies contrasten amb l'abrupta paret Nord del Vignemale, aquí agafem aigua.
Deixem enrere Oulettes i començàrem a pujar a la recerca de la Hourquette D'Ossoue, és una immensa pedrera però amb molt bon camí.
El glacier des Oulettes, als peus del Vignemale veiem l'escàs serrac que queda és una llàstima.
Per fi arribem a l'Horcada d'Ossoue i ja veiem el refugi de Baysellance però encara queda un bon tros per arribar i mentrestant veiem un helicòpter que aixeca el vol que ja fa una estona em vist vigilant la rimaia de la paret nord.
Arribem al refugi de Baysellance parem una estoneta per menjar i descansar una mica, ja que ja portem un bon desnivell i una bona estona caminant. Sortim del refugi, en direcció sud-est baixem el GR-10 que seguirem uns 20 min perdent alçada, moment en el qual s'abandona per la dreta per buscar la glacera D'Ossoue.
Després d'un flanqueig una mica exposat, ens fiquem de ple a la glacera, on ens posarem els grampons.
El primer tram i el segon son molt drets.
Gairebé no hi ha esquerdes superficials, però hi ha zones en què se sent i intueix el flux de l'aigua interior, on la neu pren un aspecte més aquós, amb tot fer calor i l'hora que és, que per passar una glacera anem tard i ja no queda gent només trobem una cordada de 12 persones i 3 persones al cim la neu la trobem en bastant bones condicions s'intueixen aquestes zones d'esquerda en formació en llocs on el terreny canvia d'inclinació més bruscament. La senda fòssil permet una avanç ràpid sense contratemps fins a la base de la paret d'accés al cim, a la dreta sobre la plataforma superior de la glacera.
Passem per sota del Petit Vignemale, l'Esquena Chausenque, Punta Chausenque i el Pitó Carré.
Sortida del corredor més mític de tot el Pirineu, el de Gaube ... impressiona només acostar-se, al fons de la glacera, les coves de Russell, El Cerbillona, el Central i el Montferrat.
Com que no veiem gent pugem tranquils per la caiguda de pedres, és una grimpada fàcil, però que no admet errors.
Arribem a la cova del Conde Russell que va fer construir per passar llargues estades va llogar la muntanya al estat francès per 100 anys.
I a la nostra esquerra segons pugem, al Clot de la Hount, a la dreta el Pitó Carré, Punta Chausenque, l'Esquena Chausenque i Petit Vignemale i a l’altre canto de la glacera El Cerbillona, el Central, el Montferrat, Agulles Tapou, El Tapou i el Milieu i amagades queden les agulles del Clot de la Hound i agulla de Cerbillona.
Tenim bones vistes del sector del Balaitous amb els Infiernos i el mític Midi d’Ossue i per el altre canto el sector del Mont Perdut amb el Circ de Gabarnie amb la Brecha de Roland
Baixem amb conte i tornarem a desfer tot el camí que hem fet de pujada.
En total a sigut una ruta llarga, però molt guapa hem estat entre parades i caminant 16 hores i 15 minuts, 2400 metres de desnivell positiu i 2400 de negatiu i 32,300 km.
 
24 AGOST 2016
Josep, Lourdes, Tomeu, Marta i Pep
 
24 AGOST 2016
Josep, Lourdes, Tomeu, Marta i Pep
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."
 
METEOFRANCIA