1 2 REFUGIS 2000  
CLOT DE LA HOUNT I AGULLES
Se surt de l'Embassament de Ossoue (1.840) (9 Km. des de Gavarnie). Avançant per un ampli pla, a l'arribar al fons de la vall apareix una imponent cascada. Sorteja’n llavors el torrent mitjançant una passarel•la, el camí s'eleva sobre el salt d'aigua amb la finalitat de penetrar en l'estret barranc. Després es perd una mica d'altura per a travessar el "Pont de Neige". Es tracta d'una gelera perenne format pels devessalls i situat en l'entroncament de diverses torrenteres.
Progressant en zig-zag per un pronunciat vessant herbosa i vorejant un promontori s'arriben a les "Grottes Bellevue" (2.400). En diverses alçades es troben les 7 curioses coves que l'insigne pirinenc, Henry Russell.
Anem pujant per l'evident camí fins que poc després ens trobem ja a la base de la glacera d'Ossoue (2650) l'ascensió discorre per neu. Al retirar-se la neu l'itinerari abalisat amb fites i ocasions rastres de senda progressa amb diverses variants per terreny de graveres i blocs. Es tracta d'anar vorejant la llengua de gel, mentre es sobrepassen successius cursos d'aigua, per a anar a donar amb la cresta del Montferrat.
Grimpant una mica per aquest esperó calcari s'arriba al nivell de la glacera (2900). Convé avançar per la traça que creua la glacera en diagonal fins al costat del Pitó Carré. Arribant a la base del Pique Longue es puja a la capçalera de la glacera, passant al costat d'unes grutes tallades a la roca encarregades pel comte Russell (a principi de temporada es pot entrar) arribant sense més al Col de Cerbillona (3195), es gira a la dreta i superant la carena s'arriba al Pic del Clot de la Hount (3289) (F) (5,30 H).
Resulta estrany però per fer les agulles hem de baixar. Les agulles no es veuen des del cim i estan en un paratge molt caòtic i el terreny és molt inestable i un altre problema és que costen una mica identificar-les. Continuem baixant per aquesta aresta vermellosa pel mateix tall, d'aquesta manera arribarem a un evident corredor pedregós que s'enfila cap a l'esquerra de l'Agulla Superior.
A partir d'aquest moment deixarem de perdre alçada per aresta i ho farem per aquests descompostos canals. Aquest corredor és bastant ample i no presenta tallats, de manera que es pot avançar triant la ruta més idònia d'acord amb la qualitat de la roca.
A mesura que perdem alçada va sorgint a la vista la primera de les Agulles. Només resta guanyar uns metres d'alçada per accedir a una bretxa després de la qual sorgeix un altre empinat corredor. L'itinerari passa per l'esquerra. La grimpada no presenta cap dificultat, la roca és sòlida i presenta les suficients preses per a peus i mans com per pujar tranquil·lament. Cim de l'Agulla Superior (3115 ) (PD) (6,30 H.)
Tornem a baixar a la bretxa i continuem el descens cap a la Agulla Inferior. Aquest és el punt del descens on més confusions solen produir-se. Cal seguir perdent alçada pel corredor que es troba a la dreta segons mirem cap al corredor pel qual hem baixat.
Cal evitar el descens pel corredor que es trobava davant de la bretxa segons accedíem a ella, ja que, encara que en un primer moment es presenta com menys vertical i amb millor roca que el recorregut original, la continuació es tornar finalment molt perillosa.
En aquest primer tram cal avançar per una roca més o menys sòlida pel corredor que a poc a poc es va estrenyent cada vegada més. Quan el corredor deixa de tenir l'aparença de canó encaixonat arribem a un punt des del qual contemplem per fi com treu el cap la Agulla Inferior a la nostra alçada i a la dreta, darrere d'una altra petita bretxa. Deixem de perdre alçada per aquest empinat corredor que cau cap a la Vall d'Ara, i girem cap a la nostra dreta, després de vorejar la pedregosa vessant, començar l'ascensió cap a la bretxa situada entre una visible agulla a l'esquerra i el mur que cau de l'Agulla Superior a la dreta.
Un cop al peu del canó, veiem per fi la Agulla en la seva totalitat. He arribat al tram més compromès del recorregut. Les diferents descripcions parlen d'un enorme bloc que cal des grimpar per una zona molt aèria. Les referències que tenim comenten que el descens s'ha de realitzar per l'esquerra del bloc seguint el sentit de la marxa, per la dreta d'aquest bloc no presenta la sensació d'abisme sense fons que presenta la banda esquerra, i comprovem que el descens és factible fent oposició entre el bloc i la paret. Per des grimpar l'últim tram, extra plomat, cal fer una mica de malabarismes per penetrar a l'interior de la fissura per la qual descendint fins a fer peu a terra i finalitzar tranquil•lament caminant. Començament la grimpada final a la bretxa mentre vaig guanyant alçada per una senzilla lleixa en diagonal cap a la dreta, cim de l'Agulla Inferior (3043) (PD) (7,30 H.)
La tornada la fem pel meteix lloc.
Total 12,00 hores
 
08 AGOST 2011
Josep I Lourdes
 
Track Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."
 
METEOFRANCIA