1 2 REFUGIS 2000  
ESPALDA CHAUSENQUE_PUNTA CHAUSENQUE_PITON CARRE_MONTFERRAT
Se surt de l'Embassament de Ossoue (1.840 m) (9 Km. des de Gavarnie). Avançant per un ampli pla, a l'arribar al fons de la vall apareix una imponent cascada. Sorteja’n llavors el torrent mitjançant una passarel•la, el camí s'eleva sobre el salt d'aigua amb la finalitat de penetrar en l'estret barranc. Després es perd una mica d'altura per a travessar el "Pont de Neige". Es tracta d'una gelera perenne format pels devessalls i situat en l'entroncament de diverses torrenteres. Progressant en zig-zag per un pronunciat vessant herbosa i vorejant un promontori s'arriben a les "Grottes Bellevue" (2.400 m). En diverses alçades es troben les 7 curioses coves que l'insigne pirinenc, Henry Russell.
Anem pujant per l'evident camí fins que poc després ens trobem ja a la base de la glacera d'Ossoue (2650) l'ascensió discorre per neu. Al retirar-se la neu l'itinerari abalisat amb fites i ocasions rastres de senda progressa amb diverses variants per terreny de graveres i blocs. Es tracta d'anar vorejant la llengua de gel, mentre es sobrepassen successius cursos d'aigua, per a anar a donar amb la cresta del Montferrat.
GGrimpant una mica per aquest espolón calcari s'arriba a el nivell de la glacera (2900). Convé avançar per la traça que creua la glacera en diagonal fins arriba la base entre l'Esquena Chausenque i la Punta Chausenque, ens traiem els grampons i recollim els bastons en el límit de la glacera i ens fiquem al tram rocós, es tracta d'un terreny pissarrós que està totalment trencat i cal estar molt atent. Intentant buscar la millor roca vam grimpar per una xemeneia (II), ja en una terrassa superior es tomba encara cal seguir atent ja que la qualitat de la roca és dolentíssima, un cop a dalt, únicament queda caminar cap a la dreta a buscar la Espatlla de Chausenque a on arribem sense dificultat (3154) (F) (4,45 H).
Ara ens toca recórrer l'aresta cap a la següent cim, on s'arriba sense excessives dificultats Punta Chausenque (3204) (F) (5,00 H). La desgrimpada per la xemeneia inicial, exigeix ​​màxima atenció per la penosa qualitat de les roques,
Un cop a la base del pic, cal evitar enfilar pel fil de l'aresta, ja que s'arribaria a un tallat impossible de baixar, i caldria tornar a perdre alçada de mala manera. Cal avançar una mica més per la neu fins arribar a un corriol que puja per roca descomposta de vegades fins arribar al cim del Piton Carre (3197) (F) (5,30 H).
De tornada a la glacera com que es troba en perfectes condicions el creuem (si les esquerdes estan visibles millor donar-li una volta). Quan veiem que el pendent de la paret de l'esquerra cedeix una mica, ens acostem a la roca, on ens traiem els grampons. Comencem a pujar entre grans blocs de pedra, fins que veiem una veta de roca una mica verdosa que puja en diagonal cap a l'esquerra, i per on veiem que es pot pujar fàcilment sense grimpades. Així que la seguim, fins que arribem a una tartera de pedres groguenques que ens porten fàcilment pràcticament fins a la cresta, arribem a la carena on el pati de la Marmolera que cau cap a la vall de l'Ara és impressionants. Seguim la carena cap a l'esquerra amb alguns passos una mica aeris però sense grans dificultats amb algun pas de I després de la cresta hi ha una curta pujada final, en arribar a dalt el cim té un parell de cims, la segona és lleugerament més alt el Montferrat (3219) (PD-) (7,00 H)
La baixada la realitzem repetint la cresta, descens de la glacera, finalitzat el qual a la zona rocosa anem tirant a l'esquerra. Tirem tot el possible a l'esquerra per després agafar el sender alt que planeja al peu del contrafort del Petit Vignemale i baixem pel mateix camí de pujada.
Total 10 hores
 
10 AGOST 2007
Josep i Lourdes
 
5 JUNY 2010
Josep, Lourdes, Silvia i Marc
 
METEOFRANCIA