1 2 REFUGIS 2000  
CRESTES POSETS ESPADA de Posets a PAVOTS
Sortint de l'aparcament (1550) davant de l'espectacular Cascada Espiantosa, agafem direcció al Refugi del Forcau - Angel Orús (2095) (1,40 H). Es passa al costat de la primitiva cabana de pedra, iniciant el flanqueig de les agrestes crestes del Forcau per terreny cobert al començament per nerets, més tard per pedreres, progressant en direcció NO es penetra en el Bal de Llardaneta, baldejant el seu torrent en un pas senyalitzat (2450). Romanent un tros en la seva riba esquerra, abans d'arribar al Ibón de Llardaneta el sender segueix el curs del riarol procedent de la Canal Fonda (2580) (2,45 H).
L'ascens (nord) d'aquesta gola amb congestes perennes conclou davant d'un caos de blocs. Deixant llavors a la dreta el pas (2845) que possibilita vorejar el cim per l'est, es remunta el pendent descomposta que dóna accés a la bretxa (3010) (3,45 H) de l'altiu Dent de Llardana. Superant a continuació un escarpat rocós, s'enllaça amb l'Esquena del Posets. És un turó de roca inestable, on la progressió és penosa. En formar-se la carena meridional (3200) millora el terreny i un nítid sender condueix al Pic Posets o Punta de Llardana (3375) (F) (4,30 H).
Al reprendre es descendeix per la pedregosa carena meridional al Coll Arlaud o Bretxa de Llardana (3225). Seguint es posa a la Tuqueta Roya (3273) (F) (4,45 H)
una fita secundària (3288) i la Tuca de Llardaneta (3311) (F) (6,00 H). El terreny torna a ser abrupte passant pel famós pas del funambulista passan l’avans cim (3329), arribant al cim de Las Espadas - Llardaneta (3332) (PD +) (5,30 H). La carena meridional és també aguda i retallada, però té bona roca.
Es travessen una successió de3 cotes sense rellevància (3325) (3252) (3227) (3150), fins a arribar al Pico Pavots (3121) (PD) (6,30 H), baixant per un sender fins a arribar al Ibón de Llardaneta ( 2650) agafant el camí que deixem a la pujada tornem al Refugi del Forcau i al cotxe.
Total amb parades fins el refugi 12,00 hores.
16 AGOST 2002
Merce, Domenec, Lluís, Josep i Lourdes
CRESTES ESPADA POSETS DE DIENTE ROYO A POSETs
Al principi s'avança per una senda amb nerets, per després passar a la zona de blocs de pedra en un flanqueig per les faldilles del Forcau Baix, fins a arribar al rierol Llardaneta, on han posat un pont de ferro i fusta, però que la naturalesa l'ha doblat, tot aquest camí està ben marcat amb pintura vermella i blanca de GR11.2.
Per dirigir-nos al Diente Royo que és on anem a començar la cresta, arribada la bifurcació on es separa de la normal del Posets, que agafa cap a la Canal Fonda cap a la dreta, nosaltres seguint les fites del GR11.2, avancem per la dreta del llac, seguint sempre les fites, gir brusc d'orientació cap a la dreta, per agafar aquesta dreta pedrera que ens deixarà al Diente Royo (3010) (F).
Seguim avançant pel fil de la carena que té grans caigudes cap a l'Oest, però és un serrat estirat cap a l'Est, seguim avançant pel perfil del llom, però que no té cap dificultat, arribant al Tucón Royo o Pavots (3121) (F).
Continuem per l'àmplia carena, fins al punt que la cresta s'esmola una mica, al coll entremig d'aquesta cota, ens trobem un pas una mica delicat, que pot ser un II + i el ataquem pel mateix tall, ens anem acostant al Espases per una àmplia cresta. Davant veiem l'últim pujada que ens queda per arribar al Espases, en aquesta grimpada, la roca és molt bona i adherent, que la pugem pel mateix tall. Encara que es pot pujar més fàcil per la canal de l'esquerra.
Ara les dificultats són escasses I i continuem per l'esmolada aresta, arribant al cim d'Espases (3329) ampla i còmoda lloma, que sembla que té una bicèfala després de passar pel coll entremig (3317) varem arribar al cim principal (3333) (PD+).
Per arribar al famós pas del Funambulista realitzem un petit destrepe que aquest pas no és tan ferotge, ja que té una mica d'amplada. La sortida té una pujada una mica exposada però no arriba a un pas de III. Seguim enfilant la cresta caminant, gairebé sense posar les mans, el nostre proper destí, la Tuca de Llardaneta (3311) (F).
Baixant de la Tuca de Llardaneta, per la roca blanca, amb petits desgrimpades de grau I a un nou coll, avançant per una fàcil i àmplia cresta, amb la un vertiginosa vessant cap a l'Oest. Baixem cap a un coll que ens separa de la Tuqueta Roya amb un canvi de color de la roca arribant a la Tuqueta Roya (3273) (F).
Baixem al coll que la separa del Posets, i on hi ha la sortida del Corredor Jean Arlaud, continuem la pujada al Posets per una àmplia gravera amb camins ben marcades arribant al Posets (3375) (F).
Baixem del Posets per la seva ruta normal fins al Collado del Diente (3010), com el front d'aquesta impressionant torre és vertical, cal envoltar la carena utilitzant les cornises escalonades del flanc oriental. Després es realitza una grimpada exposada, que passa per terreny mixt d'herba i roca, sortint per un corredor a la suau aresta cimera de la Dent de Llardana (3085) (PD).
Tornem a baixar al Coll de la Dent i per la Canal Fonda passant pel Refugi Angel Orus arribem aparcament de la Cascada de Espigantosa
 
03 AGOST 2012
Montse, Jaume, Josep i Lourdes
 
03 AGOST 2012
Montse, Jaume, Josep i Lourdes
CRESTA ESPADES POSETS PER BIADOS
Avui sortirem de Biadós i farem una llarga ruta per fer la Cresta de Espades Posets, nosaltres es la tercera vegada que fem la cresta però sempre la havíem fet fer el refugi de Angel Orus. Hens hem decidit tard i arribem a Biadós a les 3 de la nit, sense dormir gaire ens trobem amb el Marc i la Sílvia. ENGARRISTA
Creuem al pla de les bordes i baixem al riu que creuem per un petit pont. Tot seguit prenem el camí de la dreta que ens indica la direcció de la collada de Grist (Eriste) o de la Forqueta. El cartell indica 3:30, o sigui que ens armem de paciència i comencem la llarga ruta d'aproximació.
Després d'uns metres suaus el camí comença a pujar fort remuntant la vall de la Ribereta. Ens acostem a la base de les grans parets del Posets, i tracem una diagonal cap a la dreta buscant un punt de debilitat en la gran muralla rocallosa. Passada la cruïlla dels ivons de Millars el camí es redreça i enfila molt fort ja sota mateix de les parets. Fem un últim tram de pujada per la canal amb neu inevitable, i encara un darrer tram de tartera abans de coronar el Collado de Eriste. Portem 3:30 h. des de la sortida, i ja acumulem més de 1.200 metres de desnivell.
Un cop al coll, ja podríem agafar la cresta, però sabem que hi ha un parell de ressalts difícils, i els evitarem saltant al vessant oposat i fent un flanqueig per guanyar la cresta uns metres més endavant.
Així doncs baixem uns metres pel fort desnivell sobre mateix de l'ivó de Llardaneta, bonic i arrodonit, i encara mig glaçat. Sense baixar-hi flanquegem cap al nord i quan ens sembla que veiem una canal assequible, ens enfilem per pendent molt fort fins dalt la carena, ajudant-nos amb les mans de tant en tant.
Un cop a dalt, el primer tram que hem de superar es presenta desafiant i complex. Veiem que ens hem enfilat massa aviat a la cresta, i que no ha servit de res el flanqueix, doncs les dificultats les tenim aquí.
Fem primer un flanqueig exposat, i tot seguit desgrimpem una aresta molt dreta i aèria però fàcil. Un cop al fons de la bretxa cal buscar un pas per l'esquerra que ens permeti grimpar cap al cap d'amunt d'un esperó molt marcat i vertical. Anem buscant els punts més lògics del terreny, i grimpem per petites grades en un terreny molt exposat i més difícil del que pensàvem. Ben concentrats, anem enfilant amb passos de grimpada de II i algun de III, ja que ens movem sobre el buit. Finalment amb compte i poc a poc superem aquest primer esperó, i acabem de pujar el Diente Royo (3.010 m.)
Un cop per sobre dels 3.000 metres ja no perdrem la cota durant tota la ruta. Ara ja som a la ruta habitual de la cresta d'Espadas, i per davant tenim unes quantes hores de recorregut aeri, però menys difícil que el primer tram que hem fet. Davant nostre contemplem tota la cresta que haurem de recórrer.
La forma semicircular facilita una bonica visió de la llarga i escarpada línia que resseguirem, s'endevinen el pic d'Espadas i al fons el Posets com a elevacions més destacades, i entremig petits promonotoris i esperons que ens faran pujar i baixar., com ara el Pavots.
Avancem caminant sense cap dificultat. El terreny és fàcil, aeri perquè anem dalt la cresta, però suficientment ample per avançar ben relaxats. Anem pujant fort, i en alguns punts ens ajudem amb les mans. Un primer tram calcari ens porta a un de següent d'esquistos, amb la roca trencadissa d'un color més fosc. Anem sempre pel fil, i aprofitem els petits descans per agafar aire i contemplar el paisatge. Cap a l'est el massís de la Maladeta destaca per l'alçada. Al nord tenim tota la línia de cresta que hem de recórrer. I a l'est la vall de Biadós d'on venim, amb les bordes que es veuen minúscules des de les alçades. Ben a prop el massís de Bachimala ens ofereix una magnífica panoràmica.
Ens apropem mica en mica al pic de les Espadas, i haurem de guanyar força metres. Fem una grimpada més interessant i llarga sobre terreny sòlid i amb bones preses, sempre en un extraordinari ambient alpí. Aquest tram de grimpada és molt bonic, ja que l'aresta és estreta i tenim un bon pati per totes bandes. Però és una grimpada fàcil (II) i molt estètica. Flanquegem una petita placa més llisa en terreny exposat, i anem grimpant una bona estona sobre els blocs situats al fil de la cresta. Uns metres abans del cim el terreny s'aplana, som al Pic de las Espades.
Sortim del pic d'Espadas de pla, però de seguida veiem que davant tenim un tram de cresta més aguda i esmolada. Com que estem al segon punt més alt de la cresta, ara toca baixar, i desgrimpem per un terreny més descompost. Desgrimpem fins una primera bretxa, i avancem de pla per un tram fàcil i aeri. De seguida trobem un trau més considerable a la cresta que ens obliga a fer una desgrimpada més delicada. Baixem una vintena de metres amb molt de compte, assegurant cada moviment de peus i mans, ja que el terreny és exposat i la roca no és sempre del tot sòlida. La desgrimpada ens deixa al pas del Funambulista.
El pas del Funambulista és un tram curt de cresta totalment pla, sense cap dificultat, però estret i extremadament exposat per les dues bandes. A cada cantó tenim un tobogan de roca que cau centenars de metres. Només cal parar atenció i pas ferm. Un cop creuat el pas hem de tornar a grimpar pel cantó oposat fins una nova cota, la Tuca de Llardaneta, i tot seguit baixem de nou cap a una zona d'esquistos rogencs. Coronem una cota secundària, la Tuqueta Roya, i ens situem sota mateix de la gran mola del Posets, pasant per la sortida del Corredor Jeand Arlaud.
Les dificultats ja s'han acabat, i només cal remuntar un fort pendent tarterós que ens separa del cim principal. Un caminet ben definit que fa zig-zag ens va esgotant les últimes forces que ens queden deprés de gairebé 9 hores i 2.000 metres de desnivell.
Amb els núvols que volen perseguir-nos, coronem finalment els 3.375 metres del pic de Posets, la segona alçada dels Pirineus després de l'Aneto.
Passem només uns minuts dalt del cim, volem evitar ser engolits per la boira, i comencem el descens. Seguim uns metres més per la cresta fins al pic nord. Baixem uns metres seguint l'aresta fàcil en aquest tram, fins que trobem una gran tartera molt dreta però factible per baixar.
Comencem el descens per terreny molt dret per una tartera encarada a l'oest. La baixada és directa i sense contemplacions, sense camí definit, però sense possibilitat de pèrdua: només cal anar recte i avall. Un tros més ensota contemplem el que queda de la glacera, i per sobre la bonica paret nord del pic d'Espadas, amb els seus característics plecs de colors vermellosos. El fons de la vall es veu encara molt llunyà, i el descens es fa etern. Baixem per terreny incòmode, ara tartera ara plaques on cal parar més atenció per no relliscar. Creuem també algun tram de neu i anem perdent metres fins arribar a una zona herbada.
Comencem el descens per terreny molt dret per una tartera encarada a l'oest. La baixada és directa i sense contemplacions, sense camí definit, però sense possibilitat de pèrdua: només cal anar recte i avall.
Un tros més ensota contemplem el que queda de la glacera, i per sobre la bonica paret nord del pic d'Espadas, amb els seus característics plecs de colors vermellosos. El fons de la vall es veu encara molt llunyà, i el descens es fa etern. Baixem per terreny incòmode, ara tartera ara plaques on cal parar més atenció per no relliscar. Creuem també algun tram de neu i anem perdent metres fins arribar a una zona herbada.
Seguim baixant hores i hores, entrem en una zona de bosc i finalment arribem a la petita cabana de la Basa, gairebé al fons del bonic barranc d'Añes Cruzes. Baixem el peu del riu i el seguim fins al pont per on ja havíem creuat d'anada. En pocs minuts tornem a ser als plàcids prats de les bordes de Biadós. Em acabat rebentats però cofois per la gran ruta que em fet han sigut 2000 metres de desnivell positiu, 13 hores de ruta per alta muntanya i uns 18 kilometres.
 
09 JULIOL 2016
Sílvia, Marc, Josep i Lourdes
 
09 JULIOL 2016
Sílvia, Marc, Josep i Lourdes
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."
Temps a Eriste