1 2 REFUGIS 2000  
LA PICA PER LA CRESTA PER LA VALL FARRERA
Sortint de l'aparcament (1850) (11 km de Areu), aviat apareix el Pont de Boet (1870). Només creuar s'entra al bosc, voltem el Torrent d'Areste arribant al Refugi de Vallferrera (1940) (0,15 H), per un pedregós sender que puja entre arbusts. Deixem a la dreta l'accés a l'Estany d'Areste poc abans de treure el cap a la vall des de la plataforma del Coll d'Areste 82100) (0,30 H). Ara emprenem una travessia amb alts i baixos, anant a la recerca del barranc de Sotllo. Cal baixar entre pins uns 50 metres, fent servir les mans en el tram inferior. Després de creuar la passarel•la del torrent (2100), s'avança pel marge dret. Després de recórrer el herbós Pla de Socalma i el pantanós Pla de Canalbona, un pendent esglaonada porta a l'Estany de Sotllo (2392) (1,45 H).
En vorejar per l'oest es transposa la cabalosa torrentera que ve de la Coma de Sotllo. Superant un altre ressalt d'herba i rocam, sorgeix la montanya amb una doble imatge, que es reflecteix invertida en l'estany d'Estats (2470) (2,00 H). En lloc de vorejar per la senda de la ribera occidental es creua el desaigua, seguint per terreny pedregós a mitja vessant les fites que porten cap a una estreta barrancada.
Vorejant el torrent al peu d'una cascada i remuntant el ressalt per on cau, s'accedeix a l'Estany Gelat (2650) (2,45 H) de la Conca Gelada. Guanyant alçada per pedreres o geleres, s'arriba al contrafort situat al nord d'aquest petit circ. En arribar al Collet de l'Estanyol (2890) (3,15 H), identificat amb una fita de pedres, apareixen els cims i la llacuna més alta del Pirineu oriental. Vorejant la seva cubeta per la dreta, els rastres de camí enllacen amb la carena a una bretxa. Després de passar al Collet Franc de Riufret (2919), se supera la curta pendent que condueix al Pic Rodó de Canalbona (3004) (F) (3,45 H).
Traspasant una enforcadura, es prossegueix per la pedregosa cresta, passant per una cota secundària abans d'arribar al vèrtex geodèsic de la Punta Gabarró (3115) (F +) (4,00 H).
En arribar al fons de la següent esquerda es complica la progressió. El primer obstacle és un mur (3 metres) amb suports ferms (III), seguit d'un altre escarpat semblant. Després s'enfila per blocs superposats, buscant els passos més practicables a un i altre costat de l'aèria i pronunciada aresta, fins arribar al cim de la Pica d'Estats (3143) (PD +) (4,30 H).
Baixant per la carena a una depressió (3100), se'n va al contigu Pic Verdaguer (3131). De tornada es continua el descens fins al Col de Riufret (2978), remuntant la carena que porta a l'altiplà del Montcalm (3077) (F) (5,00H).
Retornant al Col de Riufret (2978) anem ara pel camí de la Cometa d'Estats. Sense arribar al Port de Sotllo, ens desviem a la dreta i per un pedregam arribem el Pic de Sotllo (3073) (F +) (6,15 H).
Baixem de tornada al Port de Sotllo i seguin el camí que em fet de pujada.
Total amb parades 9,00 hores
 
24 AGOST 2003
Jesús, Lluís, Josep i Lourdes
 
09 JULIOL 2006
Angel, Lluís, Josep i Lourdes
 
04 AGOST 2010
Javier, Jose Manuel, Josep i Lourdes
RUTA DELS 6 PICS PER ARESTE
Una manera de encadenar els 6 cims de més de tres-mil metres i poc habitual del massís de la Pica d'Estats es per la via Gabarró, i encara és menys habitual pujar pel barranc d'Areste, ja que és un itinerari més llarg, però també més solitari.
Sortim des del Pont de la Molinassa. Caminem uns minuts per la pista tancada al trànsit amb una cadena fins que un cartell indicador a l'esquerra mostra l'evident camí cap al refugi. Creuem el rierol i arribem al refugi (1940) (0,15 H). Seguim amunt per camí ben fresat i en pujada considerable, trobem una bifurcació de camins amb un cartell indicador. El camí habitual segueix cap a l'esquerra, però nosaltres tombem cap a la dreta per un camí menys fresat.
El camí segueix en direcció nord-est per anar a buscar el barranc d'Areste. Passem un curt tram de bosc i tot seguit trobem el curs del torrent. A l'alçada de la Pleta d'Areste veiem un petit pont que creua el torrent, però seguim per l'altra banda, sense creuar-lo. Al cap de pocs metres el torrent es bifurca, obrint cap a la dreta el barranc del Port Vell i cap a l'esquerra el barranc d'Areste. Nosaltres seguim per l'esquerre, al peu mateix del torrent, buscant el millor pas i buscant les fites, ja que el camí no sempre és evident. Remuntem el curs de l'aigua fins arribar a la mateixa desembocadura del bonic estany d'Areste (2395) (1,15 H). A sobre mateix de l'estany veiem el Pic d'Areste.
Voregem l'estany d'Areste per la dreta, seguint les fites. Passat l'estany continuem remuntant la vall, encaixonada entre el Serrat d'Areste (O) i el Serrat del Port Vell (E). Passem un estany molt més petit i continuem pel fons de la vall. Veiem que la vall es va acabant en un marcat circ. Mirant cap a l'esquerra, cap amunt, veiem l'evident Agulla Sud de Canalbona (2874), i en aquest punt tombem decididament cap a l'esquerra (NO) per començar a remuntar per un terreny incomoda en fort pendent. En aquest punt cal anar amb compte a seguir bé les fites, ja que no hi ha camí evident.
Guanyem alçada ràpidament, i després d'una fatigosa pujada arribem a un petit collet just a sota de l'Agulla Sud de Canalbona, que ens queda a la nostra dreta. Cap a l'esquerra, molts metres més avall contemplem un petit estany, i força més avall l'Estany Fondo, de magnitud considerable. Seguim per una cresta que es veu molt escarpada fins al Pic de Canalbona (2956), la seguim fins a passar per sobre de l'Estanyet de la Conca Gelada, ja a la cresta fronterera entre els estats espanyol i francès.
Passem el Port de Riufred, i enfilem per la mateixa cresta fins el primer cim, el poc definit Pic Rodó de Canalbona (3005) (F +) (2,45 H).
Ens separem de la cresta, encara poc definida i seguim per algun pas incòmode e insegur. Després de la fatigosa pujada arribem al vèrtex geodèsic que marca la Punta Gabarró (3114) (F+).
A partir de la Punta Gabarró l'itinerari es fa molt més entretingut, ja que aquí sí que hi ha una cresta molt marcada i força aèria en direcció a la Pica d'Estats. La visió del cim de la Pica i la cresta és força espectacular, i fins i tot sembla més difícil del que després acaba sent. Baixem una mica per la mateixa cresta fins un petit collet, i a partir d'aquí trobem el tram més complicat.
Després de quatre o cinc metres per la mateixa cresta cal baixar-ne un parell per anar a buscar una marcada xemeneia per l'esquerra i pujar-la (II/II+), tot seguit passar a l'altra banda de la cresta per una petita bretxa i pujar una altra xemeneia, una mica més curta (II). A partir d'aquí la cresta esdevé menys vertical, i amb més comoditat acabem d'arribar fins al mateix cim. En tot el tram de cresta hi ha molt bones preses que atenuen la sensació d'exposició Pica d'Estats (3143) (PD +) (3,45 H). Davallem uns metres en sentit contrari i enfilem el petit turonet del Pic Verdaguer (3133) (F) (4 H).
Ens endinsem en direcció nord, ja dins del territori de l'estat francès, fins al Coll de Riufred, i des d'aquí en pocs minuts més arribem a l'ample i arrodonit cim del Montcalm (3077) (F) (5,00 H). Desfem el camí fins al Coll de Riufred, i seguim baixant en direcció als llacs de la Cometa d'Estats, tot i que el camí no hi acaba d'arribar, sinó que es passa per l'esquerra uns quants metres per sobre.
Encarem el Port de Sotllo, però abans d'acabar-hi d'arribar enfilem una tartera cap a la dreta, seguint unes fites en direcció evident al cim del Sotllo (3073) (F +) (7 H).
Encarem la baixada per l'aresta sud del Sotllo. Hi ha un camí força desdibuixat, però es pot intuir gràcies a alguna fita escadussera. L'aresta baixa de forma molt decidida, fins i tot en algun punt sembla que serà difícil passar, però és transitable, tot i requerir de l'ajuda de les mans en alguns punts en què cal des grimpar. En passar per l'aresta gaudim de la visió cap a les dues bandes. A l'esquerra veiem els estanys d'Estats i de Sotllo molt més avall, i cap a la dreta l'estètic pic de Baborte i el Pic dels Estanys.
Arribem al peu dels estanys de la Coma de Sotllo, els voregem, i als peus de l'estany més gran tombem decididament cap a l'esquerra per baixar per una evident coma, al peu del torrent, fins a l'entrada mateix de l'Estany de Sotllo, on ens unim al camí de la ruta habitual.
Reprenem el camí evident direcció sud. Passem els plans de Sotllo, amb els característics rierols per tot arreu. El darrer tram del camí es fa molt llarg, ja que va voltant les pales d'Areste perdent poca alçada. Finalment arribem al refugi, i acabem de baixar a l'aparcament.
Total amb parades 11,00 hores
 
09 JULIOL 2006
Ester, Lluís, Josep i Lourdes
 
20 AGOST 2017
Josep i Lourdes
 
20 AGOST 2017
Josep i Lourdes
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."