1 2 REFUGIS 2000  
ASTAZUS
Davant de l'Ermita de Mare de Déu de Pineta ens trobem amb un pont que travessa el riu Cinca i ens condueix per una pista forestal bastant àmplia en direcció a l'enorme paret que hem d'ascendir per arribar al Balcó de Pineta. Aproximadament un parell de quilòmetres després, a l'esquerra ens trobem amb un camí que ens acosta a aquesta paret, encara que sembli impossible que es pugui ascendir per ella.
En total 3 hores d'ascens en ziga-zaga ens van ensenyant poc a poc tot el meravellós que arriba a ser la vall de Pineta vist des de l'aire.
Un cop al Balcó, mirant a Pineta a la teva esquerra els bonics plans de la Larri que porten a la amedrentadora Munia, a la dreta la gran muralla formada pel Añisclo (Sum de Ramond), Mont Perdut, el Cilindre i més allunyat el pic de Marboré i al fons en direcció nord-oest i sense encara veure-ho en la seva amplitud es troben els nostres objectius els Astazus.
Res més queda mirarla teba esquena, i és l'adreça que heu de prendre recorda que ja estàs a 2.600 m. i una part molt dura del recorregut ja l'has fet, així que seguint un sender de terra gris que travessa innombrable pedres esquarterades t'aniràs acostant al llac Gelat de Marboré. Al lluny es pot distingir amb facilitat el coll de Astazu, seguim aquesta direcció.
Després de mitja hora ens trobem amb l'espectacle del Ibón de Marboré (2590), encara en la seva major part gelat i observem en el seu fons i al capdamunt la Bretxa de Tucarroya amb el refugi del mateix nom.
Al fons, sempre en direcció nord-oest ja veiem la pala que ens portarà fins a arribar al coll de l'Astazu. Enfilem la pujada a aquesta última pala que hem de fer-les en ziga-zaga, donada la inclinació que té. El Coll de l'Astazu (5,00 H). Assistim a la immersa visió que ens ofereix el Circ de Gavarnie i tots els pics que al seu voltant el conformen. Començem la pujada a la cresta del Petit Astazu. S'inicia la pujada amb precaució perquè tot i que no té dificultat tècnica el pati al costat francès, Circ de Gavarnie, impressiona amb més de 1000 m. de desnivell gairebé en vertical, Petit Astazu (3012) (F) (5,30 H).
Per pujar al Gran Astazu, l'oriental, s'ha d'iniciar un descens i ascens a un parell de colls, en què s'ha de posar tots els sentits. No és que siguin en excés difícils, però una caiguda podria ser fatal. En un d'aquests colls veuràs una tartera estreta i llarga, molt curiosa, li diuen el Passadís de Swan, el lloc habitual pel que es puja a aquests pics des del costat francès. Només et queda pujar una cresta ja molt més fàcil, utilitza bastant les mans, i en uns minuts et trobaràs a la segona i últim cim del dia, més llarga però igual d'estreta que l'anterior, Gran Astazu (3071) (F+) (6,30 H).
Per baixar no cal fer de nou el Petit Astazu, torna baixant per un dels colls que has travessat, el primer que veus em va semblar més fàcil, a més la roca forma de manera natural uns esglaons que ajuden i si no te neu trobaràs una tartera i tornaràs a ser al petit circ que baixa a poc a poc fins al Balcó. La resta ja el coneixes, és el mateix recorregut de pujada.
Total amb parades 11,00 hores.
 
21 Setembre 2003
Josep, Lourdes, Lluís i Merce
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."
 
Meteo france