1 2 REFUGIS 2000  
CRESTA COSTILLEROU
La ruta s'inicia a l'embassament de la Sarra (1.440m), on s'arriba després d'agafar una desviació que surt cap a l'esquerra segons entrem a Sallent de Gállego.
Com que el refugi està ple ens costa una bona caminada i pesada amb molt desnivell i bastant quilometratge adenás de la dificultat de l'aresta i carregats com rucs sortim a les 02.45 hores.
Avui seran els nostres últims tres mils vam començar amb el nostre fill a la Pica d'Estats sent ell un nen i ara és ell que ens obrirà les vies per poder completar aquest somni.
Al final de la carretera comença el camí, creuant el riu per un pont i seguint les marques vermelles i blanques del GR cap a la dreta. Tot el camí, fins al mateix embassament de Respomuso puja per la nostra esquerra del riu.
El camí creua una petita esplanada herbosa, el Pla de Tornadizas.
Es passa per un pont de ciment enfront d'una cascada, havent pocs metres després un segon pont de ciment.
Novament un pont de ciment permet salvar un petit riu que baixa de la muntanya. Un cartell indica ascendent cap a l'esquerra el desviament per anar al Pic Arriel i al Coll de Soba, però no als Ibones de Arriel, qüestió remarcada pel propi cartell. Per Respomuso se segueix pel camí principal. Fa uns anys només hi havia una fita i calia tenir cura de no despistar-se, després van posar un cartell discret, mes tard un cartell gros, i ara han etiquetat tot el camí amb cartells grans exagerats i cridaners, esperem que amb el temps no facin una rotonda i cartells de la mida d'una autopista.
Pas del Onso (Ós), reconeixible per ser un pas una mica estret tallat a la roca, amb un precipici a la dreta i una cascada d'aigua que et dutxa al passar. El camí deixa a la dreta una esplanada, el Pla Cheto.
Un altre rierol més que baixa d'una cascada i que cal creuar. Aquest pas ha canviat bastant en pocs anys, des d'un antic pont de ciment derruït, després alguns taulers precaris ajudaven a passar sense mullar-se (si no patinabas), i al final quan van posar un potent pont de ferro, un enorme allau que arrossegava gran quantitat de pedres ho ha enterrat, passant-se ara sense problemes per les grans pedres de l'allau. L'aigua del torrent baixa dels Ibones de Arriel, i si després s'agafa el desviament cap a ells es tornarà a creuar el mateix rierol a la plana que està damunt de la cascada.
Després d'una pujada una mica pendent un nou cartell indica a l'esquerra la desviació als Ibones de Arriel, per on també es puja a les Frondiellas, a l'Pal·las, i al Balaitous per la gran Diagonal. Per al Refugi de Respumoso se segueix pel camí principal.
Poc abans de la presa hi ha una bifurcació, on és millor agafar el camí ascendent a l'esquerra, encara que si s'agafa el de la dreta després es pot pujar igualment per unes escales.
El camí passa poc més amunt de la presa de Respomuso, apuntant ja al capdavant al refugi. A l'esquerra cap enrere planeja la senda que porta també des d'aquí als Llacs d'Arriel. Passada la presa el sender fa ziga-zagues cap amunt, havent-hi en un revolt a l'esquerra una nova bifurcació on tots dos camins porten al refugi; el camí frontal va més directe però és una mica més aeri i perillós amb neu i gel, i el principal que puja a l'esquerra, marcat com a GR i bastant millor, guanya una mica d'alçada per buscar un pas més fàcil i segur (encara que també amb algun petit pas per tenir cura a l'hivern).
Partim per darrere del refugi de Respomuso, un cartell indica clarament la direcció que puja pel barranc de Respomuso. Tot i que la pendent és forta es puja fàcilment. Es va guanyant més alçada tirant una mica a l'esquerra, deixant el rierol baix a la dreta. El camí és fàcil, marcat amb múltiples fites que van per tot arreu, encara que tots porten al mateix lloc, la base de la Bretxa de Latour.
Deixem a l'esquerra el desviament a les Frondellas, seguint de front per sobre del barranc, guanyant cada vegada més alçada, amb els murs de les Frondellas a la nostra esquerra i el barranc cada vegada més baix a la dreta. A la nostra dreta impressiona el escarpat de les agulles de la Cresta del Diable. Cap al final del barranc, quan aquest gira cap a l'esquerra ens anem acostant més a les parets de l'esquerra.
Deixem a la nostra esquerra el desviament que porta al Pic de la Frondella i continuem per la traça fitada, que es va tornant cada vegada més abrupte segons prenem alçada. Davant nosaltres fa estona que ha aparegut l'espinada de la Cresta del Diable, amb els seus noms que alegren l'ànim a qualsevol: Punta Llucifer, Els Banyes del Diable, el Trident Nord i el Sud, ... Al seu costat la cresta de Costerillou, amb el tram que abordarem, sembla que és un tros curt però .....no és tan curt com sembla.
A l'alçada de la bretxa de Latour comencem a trepitjar geleres, que van prenent inclinació a mesura que ens acostem als peus de l'Agulla d'Ussel. Ens posem els grampons ja que la neu està molt forta per creuar l'última gelera, en l'altre extrem guardem els ferros i ens posem l'arnés i els trastos cosa que no els fem servir fins a haver fet el cim de l'Agulla Ussel.
Per pujar a l'Agulla d'Ussel hem de seguir una veta de roca marró, que sembla que ens porta a una paret gairebé vertical i infranquejable, però en donar la volta al tall, veiem que hi ha preses que permeten enfilar (II+), des d'aquí anem en vertical en contínues grimpades (II / II+) sobre excel·lent granit, guanyant alçada cap a la Bretxa de Costerillou. Sense arribar a la bretxa, a mitja alçada anirem amb tendència cap a l'esquerra, per sortir a la carena a pocs metres del cim.
Agulla d'Ussel (3.022m), menudes vistes !!!, preparem la corda i ens encordamos. El descens per on hem vingut no sembla gens atractiu. Només ens hem trobat una cordada que venien del Balaitous i es dirigien a la Cresta del Diable.
Agulla d'Ussel (3.022m), menudes vistes !!!, preparem la corda i ens encordamos. El descens per on hem vingut no sembla gens atractiu. Només ens hem trobat una cordada que venien del Balaitous i es dirigien a la Cresta del Diable.
Ara ve el tram de cresta més interessant, hi ha diverses maneres d'abordar, nosaltres ho vam fer gairebé pel fil tota l'estona, per la vessant de la Neous.
Travessem pel forat de sota del bloc, un cop hem travessat el bloc farem uns pocs metres pel vessant espanyola, però de seguida passem a la francesa a la recerca d'una mena de forquilla i aviat tornem al tall arribem per uns petits esglaons en el granit pel vessant de la Neous fins a aquest punt en què hi ha unes preses invertides en sobre la plataforma a la qual ens pujarem, ja som a prop de l'Arc Boutant, queda una última grimpada per passar al costat Sud. Un cop al costat espanyol, hem de desgrimpar una placa bastant llisa amb preses petites (III), hi ha un punt de ràpel amb llaços i un Mallon, si es vol rapelar, nosaltres fem un ràpel, només baixar hem de prendre la canal de la dreta hem d'arribar a la bretxa que separa la Torre de l'Arc Boutant (IV)
Hi ha una bona reunió amb dos bons claus, aquest és el pas clau, de IV grau que desploma una mica. Sota el clau de l'esquerra hi ha un bon forat per al peu esquerre, el truc està a aconseguir ficar el peu aquí, superada l'entrada ja no falten preses, a continuació cal obrir-se a la recerca del costat esquerre que és més fàcil ja només queda superar unes terrasses sense gran dificultat (II / III) fins a la reunió, muntada en una plataforma abans del cim. Torre de Costerillou (3.049m), preparem el ràpel. Cal anar amb compte ja que hi ha risc que s'enganxi la corda al ràpel, l'últim tram és volat.
Ara a grimpar, millor pel tall (III) almenys aquest tram inicial. Hi ha un punt que passem en adherència pel Sud, hi ha un clau que ens ajuda per protegir el pas últim esforç i ...Objectiu aconseguit!!!
Ara només queda caminar fins al cim, passem per la cota 3117 i enllacem amb el camí que ve de la bretxa de Latour Balaitous (3.144m), està sent un dia genial. Ruta exigent i bonica, entorn espectacular i companyia de luxe, tot això amanit amb tranquil · litat absoluta i gaudi de cada moment.
Fins al cim del Balaitous hi ha 12 km, ara toca baixar per la Brexa Latour, i desfer el camí de pujada fins al cotxe.
Total amb parades 21,15 hores.
JOSEP, LOURDES I JOSEP
 
FOTOS
27 juliol 2014
Josep, Lourdes i Josep
 
VIDEO
27 juliol 2014
Josep, Lourdes i Josep