1 2 REFUGIS 2000  
BALAITOUS Per LA BRETXA LATOUR
Emprenent la marxa en el Refugi de Piedrafita (2200) (2,30 H. La Sarra) l'ascens discorre per la marge dreta del Barranc de Respomuso, sota els desplomis de la Cresta Li Bondidier. Avançant per una pedregosa senda amb abundants fites sobre una conca en el fons de la qual hi ha diversos ibones, a l'arribar al circ de Vuelta Barrada (2800) sorgeix a l'esquerra la indiscutible Bretxa Latour. Per a acostar-se cal superar un ressalti rocós que dóna accés a la morrena de la glacera. Al circ destaca l'est la Cresta del Diable, al nord la de Costerillou i per l'oest apareix la Bretxa Latour.
A la Bretxa Latour (2945 ) (2,30 H) s'accedeix per un pronunciat corredor en condicions molt variables. Mentre hagi neu una profunda petjada facilita la Progressió, però al final de l'estiu l'aflorament del gel complica la situació. Si el gel esta al descobert cal travessar un espollo que cau de l'Agulla Cadier, penetrant així en la rimaia que s'obre entre la glacera i la muralla. Per a remuntar aquesta estreta rasa coberta de grava és necessari afrontar algun pas de III. Les dues variants conflueixen sota el bloc que tapona la bretxa, apareixent llavors les clavilles que ajuden a superar-la. Donant suport mans i peus en les estaques de ferro s'escala el mur vertical que forma la bretxa (II) (hi ha ancoratges per a descendir en rappel).
Per sobre d'aquest tram, breu però compromès, no existeixen obstacles rellevants, grimpant per terrasses de roca inestable s'arriben el llom de la abans del pic (3117) i el vèrtex del Balaïtous (3144) (PD) (3,15 H).
Baixem per La Gran Diagonal. Per localitzar la via cal baixar un curt esperó situat al nord del cim, anant a trobar una canal, estreta, pedregosa i escassament pronunciada, que treu el cap a la vessant nord. Es pot baixar per qualsevol part, sent el més convenient fer-ho en oblic esquerra (0). Donem llavors amb una ampla canal, és la Gran Diagonal.
En endavant avançarem sempre cap a l'oest, gairebé sense utilitzar les mans per la cornisa aconseguim l'eixamplament de la carena occidental i immediatament ens fiquem en una pedregosa canal que conclou al peu de la muntanya; al costat del caos de grans blocs trobarem un una espècie de cova, que té una porta de fusta, és l'Abric Michaud (2700) (6,00) H). (La Gran Diagonal està molt descomposta per un terreny bastant compromès per numerables caiguda de pedres dels muntanyencs que estan per sobre)
Baixant per pedreres i mantenint invariable el rumb oest s'arriba al Ibón Gourg Gelat (2400) (6,30 H).
Des del Gourg Gelat, es descendeix per un prat molt inclinat, fins a trobar l'inici de l'antic camí empedrat s'arriba al gran dels Llacs d'Arriel (2250) (7,00 H') situat sota la cara sud del Pallas i la est del Arriel.
Un camí empedrat voreja els llacs esglaonats, en arribar al més baix (2150) (7,25 H) s'ha d'optar entre reprendre el camí cap al Ref de Respumoso o baixar a Sallent de Gállego.
Per baixar a l'embassament de la Sarra se segueix el curs del Torrent d'Arriel pel marge dret, utilitzant un sender no sempre perceptible. Després d'un descens vertiginós, i a través de l'espessa vegetació ens condueix a la pista utilitzada per pujar a Respumoso. Ara només cal seguir el camí cap a la Sarra.
Total amb parades 10,15 hores.
JOSEP, LOURDES I LLUIS
 
20 AGOST 2004
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."
 
BALAITOUS PER LA GARN DIAGONAL
Sortim de la Sarra d'hora, ja que la jornada és llarga 20 km. I amb 1800 metres de desnivell positiu.
El primer tram discorre per la GR11, ample sender que ens portarà primer per prats i després pel bosc de faigs, deixem a la nostra esquerra el desviament al Pic d'Arriel i seguim pel Pas de l'Ós.
Arribem al nostre desviament als Ibones de Arriel, la senda transcorre entre bosc fins que es travessa el torrent que baixa dels estanys. Des del torrent, un camí una mica incòmoda ens porta fins a la presa de l'estany d'Arriel Baxo 2145m.
Arribem Arriel Baxo, ara ens toca recórrer la zona dels estanys d'Arriel, sense pujar masses metres, anem assaborint aquest espectacular vall lacustre.
Aquet punt podem veure el Pic Arriel a la nostra esquerra, el Palas davant, al fons el nostre objectiu, el Balaitus i a la nostra dreta, les Frondellas.
En arribar a l'alçada d'un torrent que desguassa sobre el Ibón d'Arriel Alto, parem a fer un mosec. Des d'aquí una forta pujada ens espera.
Arribem al Ibón Chelau i des d'ell continuem pujant cap a l'abric Michaud on començarà la Gran Diagonal.
Arribem al Abric Michaud fem una paradeta posem el casc i tirem amunt a començar la Gran Diagonal.
El primer tram de la Gran Diagonal, és còmode i el trobem marcat amb ralles vermelles, nosaltres ho vam atacar per una canal una mica descomposta que ens porta a un llom a la nostra esquerra.
Aquest llom es fa més ampli, fins que desapareix en una estreta travessia bastant vertiginosa, que ens deixa en el segon tram de la Gran Diagonal.
Aquest tram és bastant més entretingut, es puja bé i només cal posar les mans en un parell de llocs. Arribem a una segona travessia, més curteta, si se segueix la Diagonal fins al final, arribaríem la Brèche dels Isards (o coll dels isards).
Però abans d'això cal girar a la dreta, ens hem de fixar en un pic piramidal i pujar per terreny costerut, de fita en fita (amb alguns passos de I/ II) fins a la base, on una estreta xemeneia, força tombada, ens deixarà al llom del cim del Balaitus.
Al Cim del Balaitous tenim unes imatges meravelloses, doncs avui el dia es molt clar, el únic inconvenient es el vent que es molt molest.
La baixada es fa bé, tot i que anem de cara al pendent de manera que la sensació buit és més gran, però sense arribar a ser aclaparadora. Primer anem a buscar la xemeneia tombada, després la zona més vertical que ens deixa a la Gran Diagonal i des d'allà xino xano fins l'Abric Michaud.
Per baixar cap als estanys, vam decidir anar cap a les traces de sender que condueixen cap al coll de Wallon, sembla que serà més curt i menys pedregós.
Primer vam baixar cap a la nostra esquerra, deixant a la dreta el contrafort que tanca l'ibón Chelau, després des de la base de la gelera de Frondellas, ascendim uns metres, per anar a guanyar el coll de Wallon, i des d'allà cap al Ibón d'Arriel Baxo.
Des del ibón, ja només queda desfer el conegut camí de pujada fins al cotxe.
 
FOTOS
28 SETEMBRE 2019
Montse, Fina,Josep i Lourdes
 
VIDEO
28 SETEMBRE 2019
Montse, Fina,Josep i Lourdes
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."