1 2 REFUGIS 2000  
vALLIBIERNA_CULEBRAS PER LA CRESTA
Des de l'aparcament de l'embassament de Llauset (2200), es creua un petit túnel i el camí envolta el llac puja a poc a poc, passa dos cursos de l'aigua, perd alçada al fons del pantà i voreja el Torrent Botornal (2170) (0, 30 H). En començar l'ascens per un prat s'abandona el GR 11, desviant-se a l'esquerra (oest) per a recórrer la Vall de Llauset, seguint (ONO) una difus camí marcat amb fites, s'avança per terreny suau cobert d'herba i grava.
En el punt on sorgeix el torrent (2550) (1,30 H) es creua la llera entre grans blocs. El turó del marge dret porta a la capçalera del circ. El sender traça una nítida diagonal (NO) en remuntar la inestable tartera que cobreix el vessant oriental del Pic de Llauset. En la Collada de Llauset (2865) (2,15 H) es dóna vista al vessant de Castanesa. Girant llavors a la dreta (nord), s' avança pel pronunciat flanc occidental de la carena. Diverses fileres de fites i rastres de pas remunten la inestable pendent, grimpant una mica per arribar al nus de crestes (3010).
Un lleu descens porta a la base de la muralla. El pas més accessible requereix baixar uns metres (oest). Escalant terrasses i corredors se surt a la cresta de la Tuca de les Culebras (3062) (F +) (2,45 H). Per arribar al cim principal passem pel famós Pas del Cavall, romanent en l'agut tall de l'aresta (II). Són uns 20 metres de roca compacta en lleuger descens només ens queda una senzilla grimpada per arribar al Pic de Ballibierna (3067) (F +) (3,00 H).
La baixada la fem per la carena oriental baixant per un camí entre blocs arribant al Ibón Chelat (2750) (3,30 H).
Anem trobant petits estanys i anem pel GR 11, fins a arribar a l'Estany Botornal (2340) després de vorejar-lo fins a trobar l'estany de Llauset trobant el camí de pujada.
Total amb parades 6,00 hores.
 
23 Juny 2006
Lluís, Angel, Lourdes i Josep
 
18 Agost 2013
Tomeu, Pep, Martal, Lourdes i Josep
 
18 Agost 2013
Tomeu, Pep, Martal, Lourdes i Josep
 
16 JULIOL 2017
Lourdes i Josep
 
16 JULIOL 2017
Lourdes i Josep
 
Hivernal
Clàssica ruta gairebé circular a l’entorn de l’embassament de Llauset, per a pujar els dos cims més coneguts de la zona, la Tuca de les Culebres i el pic de Ballibierna, integrats geogràficament en el sector més sud-oriental del massís de la Maladeta. Malgrat tractar-se d’una de les ascensions més ràpides i accessibles a aquests dos tres-mils, el cert és que hem anat trobant-nos amb una sèrie de paranys que han dificultat la marxa i ens han endarrerit força.
Tot feia pensar que ens trobaríem amb un entorn pràcticament net de neu, degut a l’escassa precipitació i les altes temperatures, però la realitat ha estat una altra. Hem sortit de la presa de Llauset seguint el G.R. 11, a flanqueig per sobre els aigües de l’embassament, travessant sense problemes la palanca que salva el torrent que baixa de l’Estany Botornàs.
Un cop a la cruïlla senyalitzada, deixem el traçat del sender transpirinenc que marxa a la dreta i seguim aigües amunt la vall del riu de Llauset, situada entre la serra de Llauset a l’esquerra i la cresta de Roques Blanques a la dreta, sempre per un sender evident i fressat, havent-nos de posar els grampons per primer cop just abans d’entrar a la diagonal que deixa al Collado de Llauset.
D’aquesta portella encarem la pujada pel dret, deixant al marge la ruta habitual que marxa per l’esquerra, grimpant directament pel rocallós cordal SW del cim, fins arribar al collet al que arriba el camí normal, on trobem un pas una mica just i muntem una instal•lació per assegurar-nos als més dubtosos.
D’aquí al cim de la Tuca de les Culebres (3.062 mts.) cal grimpar una mica més, però per terreny franc i segur. Un cop al cim del primer tres-mil de la jornada, tenim una panoràmica del Pas del Cavall que ens deixa ben estorats, doncs està cobert per la neu gairebé fins dalt i ens entren tota mena de dubtes, malgrat portem l’equip necessari per assegurar el seu pas en condicions normals.
Veiem els components d’un grup que ens ha passat al principi de la sortida que estan travessant assegurats i a cavall l’aresta, però ens entren dubtes. Comentem l’opció de tornar per on hem vingut o la de passar per sota, per l’escapatòria que hi ha. El Josep i el Joan van a donar una ullada.
Al cap de poca estona els veiem a l’altre cantó, tornant amb nosaltres fent el pas per sobre, però tot plegat a alguns ens sembla massa agosarat i finalment prenem la determinació d’anar al Ballibierna salvant l’entrebanc pel sender alternatiu, que no deixa de ser una cornisa estreta i penjada, que perd uns metres pel vessant de Llauset, flanquejant la paret que uneix els dos cims, deixant-nos als peus de una curta canal encaixonada que acaba en el punt on cal grimpar fins atènyer el segon tres-mil, el pic o Tuca del Ballibierna (3.067 mts.)
Al cap de poca estona els veiem a l’altre cantó, tornant amb nosaltres fent el pas per sobre, però tot plegat a alguns ens sembla massa agosarat i finalment prenem la determinació d’anar al Ballibierna salvant l’entrebanc pel sender alternatiu, que no deixa de ser una cornisa estreta i penjada, que perd uns metres pel vessant de Llauset, flanquejant la paret que uneix els dos cims, deixant-nos als peus de una curta canal encaixonada que acaba en el punt on cal grimpar fins atènyer el segon tres-mil, el pic o Tuca del Ballibierna (3.067 mts.)
Toca prendre una segona decisió, ja que veiem com l’aresta cimera per la que hem de seguir està nevada i té una bona timba a banda i banda. O tirar endavant o tornar enrere. Decidim seguir i, extremant les precaucions, anem avançant amb molta cura fins al final de la cresta, on ens espera una pala nevada en la que veiem una traça que ens ajuda a baixar, entre altres causes, perquè la neu està en un estat magnífic i els grampons ofereixen màxima adherència.
Un cop a l’alçada de l’Estany Gelat, que ens queda a l’esquerra, entrem a la zona de blocs i deixem la neu enrere. A partir d’aquí seguim la ruta normal, que davalla fins els Estanys de Coma Arnau, enllaçant més endavant amb el G.R. 11, que ja no deixarem fins al final, passant per sota el refugi en construcció del Cap de Llauset i la riba de l’Estany Botornàs, des d’on tanquem el cercle a l’alçada del rètol que hi ha a l’entrada de la vall del riu de Llauset.
D’aquí fins a la presa de l’embassament desfem els nostres passos inicials, això sí, amb l’ajuda dels frontals, doncs la foscor ens ha anat caient poc a poc a sobre.
 
15 Novembre 2015
Montse, Xavier, Paquita, Joan, Lourdes i Josep
 
15 Novembre 2015
Montse, Xavier, Paquita, Joan, Lourdes i Josep
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."