1 2 REFUGIS 2000  
CRESTA DE SALENQUES
Aquesta ascensió requereix una bona resistència i una bona condició física. Els seus 3.000 metres d'aresta, amb passos de IV i algun V i l'escassa i complicada possibilitat de retirada.
Agafem el primer bus que ens deixa a l'aparcament de Pla d'Besurta 1.940m. Prendrem des d'aquí el camí de Aigualluts. Després de deixar enrere el Pla d'Aigualluts, agafem el camí que remunta la vall de Barrancs. Nosaltres no passem pel Ibon de Barrancs doncs sembla més directe arrambats a la paret de la glacera de l'Aneto i arribar fins a la Colladeta, aquí es veu la cresta per complet. Decantar en sentit ascendent i aproximant cada vegada més a la paret, agafant una diagonal que ens deixa just a la canal de la Forca Estasen 4,15 hores.
Nosaltres no pugem a la Forca Estasen que ja l’hem pujat l'agost del 2010 ja que el temps ho tenim just per agafar el bus de Vallibierna.
Prosseguim per l'aresta, caminant i grimpant pel costat de Barrancs, continuar fins a un gendarme característic ple de fissures, la Placa fissurada.
R1) Reunió amb un friend encastat en ple tall, se supera encastant mans i peus a les escletxes (III +).
No ha d'arribar fins a dalt en tant es pot es flanqueja a la dreta fins a prendre una canal una mica descomposta que ens deixa a la R2.
R2) Reunió de dos claus, llaços i un mosquetó de ferro situat a la banda esquerra, estem a la famosa "Pajarita".
A parer nostre aquí hi ha el llarg obligat més complicat de la cresta (V-), abans d'arribar al punt clau passem a babaresa per una fissura ascendent fins arribar a un bloc vorejant sense complicació. Estem sota el pas clau, hi ha dos claus per assegurar el pas, el primer una lleixa que ens queda a l'altura del pit, per arribar a la mateixa gairebé no hi ha mans però si bons peus però amb molt pati.
Des d'aquí hem de recolzar a una cavitat la puntera del peu dret i amb unes diminutes preses per les mans elevem amb decisió cap amunt (és completament vertical) per superar la placa i poder aconseguir el següent clau que queda a la nostra dreta abans d'un bloc. Hem passat el més complicat ara en horitzontal i després en diagonal enfilem fins a la R3.
R3) Reunió amb un friend encastat en ple tall. Som a la bretxa entre la Torre de Salenques a la nostra esquerra i el Primer Ressalt a la dreta.
Ara grimparem a la Torre, es realitza per una xemeneia fissurada vertical III+ que a la part superior es extraplomada, hi ha molt bones preses, però molta atenció que al mig hi ha un bloc que es mou arribant a la R4.
R4) Uns llaços amb malló en un bloc, es tracta d'una terrassa plena de blocs inestables, només ens queda una senzilla grimpada fins al bloc cimer estem a la Torre de Salenques (3111) (D) (6 H).
Nosaltres repelem 16 metres des de la terrassa fins a la bretxa de la R3.
R3) Reunió amb un friend encastat en ple tall, des d'aquí ens queden dos llargs per arribar al Primer Ressalt, el primer va per les fissures a ple tall, és un llarg vertical en què predominen les fissures, la major dificultat està just abans d'arribar a R5 que és un pas de IV, és un pas en el qual caldrà encastar els peus i pinçar per sortir.
R5) Hi ha un clau que podem reforçar amb algun fisurero petit, és una lleixa còmoda en què hi ha lloc per a quatre.
Ara ve el segon llarg i hi ha dues possibilitats:
1a) Seguir per la vessant de Salenques per una estreta lleixa per als peus i amb poques preses per a les mans. Pas molt aeri en lleuger descens, en la meitat deu haver-hi un pitó, després s'agafa una xemeneia IV.
2a) Que és l'opció que prenem nosaltres, al davant hi ha una placa llisa V que et tira enrere, gairebé no hi ha mans i hem de fer força amb els peus a les diminutes lleixes per elevar i superar el tram més complicat està protegit amb diversos claus a partir d'aquest punt la resta és bufar i fer ampolles arribem a la R6.
R6) Llaç en bloc sòlid, estem en l'avantcim del Primer Ressalt i sense més arribem al cim del Primer Ressalt (3.127) (D) (7,15 H). Ara ens queda un ràpel de 22 metres que ens deixa en una còmoda terrassa al vessant de Salenques.
En aquest punt guardem les cordes, seguim per la terrassa uns metres ia continuació vam guanyar la cresta, la dificultat és moderada II / III, el tram inicial és aeri i entre bloc enormes ens deixen sota una placa fissurada inclinada que s'enfila amb facilitat i ens deixa als peus del bloc cimera,
Al Segon Ressalt (3148) (PD) (7,45 H) s'arriba amb una grimpada amb certa exposició adornada amb els líquens que cobreixen el bloc.
Per continuar hi ha un llaç en un bloc que es pot utilitzar per a un petit ràpel de 4 o 5 metres nosaltres realitzem una desgrimpada II+ d'un parell de metres pel vessant de la glacera de Tempestades seguit d'un flanqueig.
Estem de nou al tall sortejar unes espectaculars agulles pel vessant de Tempestats per seguir pel fil fins trobar-nos amb la muralla final del Margalida, grimpem III des del vessant de Tempestats una zona amb enormes blocs (passos atlètics), cal parar atenció ja que estan recoberts de sorra, a la part final vam superar una llosa plana que obliga a fer un pas en oposició.
Estem en el vessant de Salenques l'avanç va per aquesta vessant hi ha unes vires herboses fitades, però nosaltres anem per blocs de roca II grimpant una mica per sobre de les mateixes fins arribar a una bretxa sota el bloc cimer del Margalaida que no enfilem fem la baixada cap Vallibierna on agafarem el bus.
Total amb parades 11 hores.
 
04 Setembre 2013
Josep Xic, Lourdes i Josep
 
04 Setembre 2013
Josep Xic, Lourdes i Josep
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."