1 2 REFUGIS    
I GENDARME
ANETO
Iniciem la marxa a la Basurta (1900) direcció al Refugi de la Renclusa (2140) (0,45 H) es guanya alçada (sud) per l'itinerari abalisat amb fites que progressa en paral·lel a la Cresta dels Portillón. Combinant alguns trams herbosos amb penosos laberints de blocs, després de passar sota el Portillón Inferior (variant poc utilitzada), estant ja al peu de la glacera de la Maladeta, girarem a l'esquerra (est), pujant per geleres i tarteres fins veure aparèixer la silueta l'Aneto a través de la fractura del Portillón Superior (2880) (2,45 H). A sobre hi ha un pluviòmetre.
Perdent una mica d'alçada, creuant diversos geleres i topant amb més blocs, s'arriba a la morrena lateral de l'extens Glacera d'Aneto (3000) (3,15 H). Prolongar l'ascens pel flanc oriental de la Cresta dels Portillón fins als voltants del Coll Maleït. Es avança després (ES) sota els esperons de la cresta, recorrent la zona més suau i més ben innivada de la glacera arribant al llac del Coll de Corones (3196) (4,15 H).
Vorejant (nord) la base de la piràmide cimera, es remunta una pronunciada pala de neu (possibles plaques de gel), arribant al replà on conflueix el contrafort septentrional amb la carena (3380). Llavors apareix el tram clau de l'ascensió: el reconegut "Pont de Mahoma".
Es tracta d'una aèria i retallada aresta d'uns 20 metres de longitud, amb escassa pendent i proveïda de sòlides roques (I). En ple estiu és inevitable esperar torn per passar aquest pas obligat que possibilita assolir el prestigiós Pic d'Aneto (3404) (F +) (5,00 H).
La tornada la fem pel mateix lloc.
Total amb parades 10,30 hores.
 
08 AGOST 2000
Lluís, Lourdes i Josep
 
09 AGOST 2010
Lourdes i Josep
 
Sortim a les 4,45 del matí de on hem passat la nit a prop de la Basurta. És maig i encara queda molta neu i trobem molta gents amb esquis i menys caminant. Seguim el camí que està ben marcat, travessem un riu, pugem lleugerament i deixem un camí a l'esquerra que porta a Aigualluts, agafant el de la Renclusa. La pujada comença a ser una mica més dura, i vans de arribar a la Renclusa ens posem els grampons.
Arribem al refugi de la Renclusa. Tenim per davant força gent, ja que molts comencen la seva ascensió havent dormit al refugi. Des del refugi podem veure les Maladetes; el camí a l'Aneto puja en aquesta mateixa direcció, identificable per la fila de persones que el segueixen. Així des del refugi prenem el sender que avança planejant cap al final de la vall per començar després la pujada directa, suavitzada amb algunes ziga-zagues.
Al principi la neu és dura i clava bé el grampó, però més endavant ens enfonsem força l'únic que no té problemes és el Tomeu.
Pujant bastant a poc a poc, després d'un tram de pendent més fort el mur de l'esquerra cedeix per un moment, cosa que indica que hem arribat a l'alçada del Portillón Superior, de manera que girem a l'esquerra, tot i que aquest encara no estigui visible.
Convé estar atents, perquè si ens passem de llarg del Portillón Superior després caldria retrocedir, com ha passat més d'una vegada que pujant nosaltres a les Maladetes ha hagut gent que ens ha seguit pensant que anàvem a l'Aneto, i quan s'adonen el seu error en alguna ocasió han intentat en va buscar pas per la carena, i en general han hagut de retrocedir, i segurament més d'una vegada hi haurà gent que no ha arribat a l'Aneto per l'error.
Després d'un petit flanqueig horitzontal, amb lleuger descens, arribem al Portillón Superior, una bretxa a la roca que queda poc més avall que un pluviòmetre, realitzant un fàcil desgrimpada d'uns 10 m.
Als que han arribat fins aquí cansats se'ls cau l'ànima al veure el que encara queda. Ara queda una llarga travessia evident per la glacera, on l'empremta està molt ben marcada, aplanada, i ferm el que facilita el camí, és la part més dura per llarga i monòtona, de l'ascensió.
Arribem al Coll de Corones, reconeix ble perquè és un ampli coll al costat de la carena que hem vist sobre de nosaltres mentre avançàvem per la glacera, i a la qual el camí s'anava acostant a poc a poc. Parem una estona, abans d'enfrontar-nos a la pujada final.
Comença a tapar-se amb una espessa boira que gairebé ens impedeix veure el Pas de Mahoma.
Deixem les motxilles a fals cim i jo em quedo a gravar el Pas de Mahoma. El pas està accessible, però amb neu, que ajuda a passar millor.
Vull passar el Pas de Mahoma quan tornen, però entre la gent que ha arribat, la boira i el vent que comença a bufar el deixo per a un altre dia i a la baixada aprofitem com sempre per pujar a la Punta Oliveras un altre 3 mil.
Baixem de nou fins a l'altura del Collado Coronas i desfem el camí de pujada tornan a passar per el Portillón Superior.
Si a la pujada la neu estava tova ara està pura nata, t'enfonses fins l'engonal sort que per la mitat vam poder fer un culbajen.
En l'Aneto es troba la major glacera dels Pirineus, a la cara nord i a partir dels 2.810 metres sobre el nivell del mar, amb mes de 100 hectàrees de superfície.
L'ascensió a l'Aneto és de les més dures de tot el Pirineu, encara que la majoria de les diferents rutes per pujar l'Aneto no presenten dificultat tècnica alguna, cal tenir en compte que es tracta d'un pic molt exigent pel desnivell a superar, més de 3.000 metres de desnivell acumulat, i per la presència de la glacera, que suposa més d'una hora de caminada sobre la glacera més gran el Pirineu, el que comporta riscos.
Per realitzar aquesta ascensió cal tenir el compte que el temps aproximat de ruta pot ser de més de 10 hores de caminada efectiva, sense comptar descansos o les cues que es produeixen en el Pas de Mahoma, etc. Per aquest motiu és aconsellable sortir molt d'hora a la matinada.
També cal tenir en compte que en tot l'any necessitarem grampons i piolet o pals de muntanya per passar la glacera.
 
21 Maig 2016
Tomeu, Marta, Lourdes i Josep
 
17 JUNY 2018
Montse, Lourdes i Josep
 
21 Maig 2016
Tomeu, Marta, Lourdes i Josep
 
17 JUNY 2018
Montse, Lourdes i Josep
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."
 
EL ANETO PER EL CORREDOR ESTASEN PER LA VARIANT DEL PETIT BLACK
El dissabte després de dinar vam decidir sortir cap a Benasc doncs no tenim molt clar el temps, i en trobar pluja i alguna pedra pel camí vam decidir pujar per la Basurta en lloc de Corones per tenir millor carretera.
Doncs sortirem a les 3,45 per trobar bona neu i hem fet lo millor hem pujat sols trobar la glacera buida es meravellós.
Arribem al Coll de Coronas i podem veurà el nostre Corredor veurem uns muntanyencs que pujant i sort tindrem, doncs ells obriran el camí.
COLL DE CORONES. El nivell de la neu està alt i s'ha format una important fondalada davant del coll, així que l'accés per baixar a l'altre vessant de la collada no és directe, sinó que hem de pujar el vessant de neu per l'esquerra, per des d'allà baixar cap al coll. La posterior baixada des del coll no és un passeig, sinó que suposa d’estrepar per roca i neu obrin traça, però amb cura i agafant-bé a la roca es baixa a poc a poc fins a arribar al flanqueig.
La neu per aquest vessant encara no ha rebut el sol pel que està molt dura, el que ens obliga a anar amb molt de compte ja que el pendent és important.
La neu es bastant forta i tenim en algun punt poc forat per posar el peu i els bessons treballant de valent.
Arribem a la bifurcació i la sort es que la traça marxa al Petit Black que te una pendent de uns 60º però es curtet i estret.
Arribem grimpant a l'agulla Daviu (3.350 m.), situada entre la sortida del corredor Petit Black i la sortida normal del corredor Estasen. Ja veiem la creu del cim de l'Aneto uns metres més amunt. Cal acabar-hi d'arribar remuntant un últim pendent de neu.
En lloc de pujar per la roca trobem la traça per una pendent i la seguim però deunido lo penjat que esta i ja teníem el segon piolet guardat.
Curiosament arribem dalt del cim de l'Aneto (3.404 m.) i estem sols. Ara bé, això durarà poc, ja que de lluny veiem la munió de gent que s'acosta pel camí normal.
Fem el pas de Mahoma ple la majoria amb cordes quin follon que trobem, passem com podem i comencem a desfer el camí.
El cim del Aneto el paisatge des del punt més alt dels Pirineus és magnífic. Als nostres peus la glacera, la més gran dels Pirineus que ara coberta de neu esta preciosa. A prop cims estètics i emblemàtics: Coronas, Maldito i Maladeta. Impressionant!.
Tornem sols desde el Coll de Coronas no tornem a trobar gen fins arribant al Portillón fem un mossec i a desfer el camí que trobem la neu amb bastant bones condicions, fins i tot fem algun culbajen.
 
05 Juny 2016
Lourdes i Josep
 
05 Juny 2016
Lourdes i Josep
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."