Inici Qui som Refugis 2000  
FRANÇA
MIDI D'OSSUE PALAS
PIMENÉ PIC DE TENTES I PIC DE LA PAHULE
ANAYET_VERTEX PIC DE LA MINA
CARLIT LES GORGUES DE CARANÇA
EL BOC CRESTA COMA D'OR_PUIGPEDROS
BAIXOLLADA I ROC BLANC CIRCULAR A LES BULLOSES
ROC DE MADRES  
   
 
ROC DE MADRES
Tornem a les neus del Capcir per emprendre un llarg itinerari fins al punt culminant de la serra de Madres. Des del pont de la Farga ens endinsem en un bosc espès d'avets i bedolls, i pugem fins els refugis de Becet i d'Oller.
Si hom es decideix per fer aquesta proposta trobarà trams molt variats pel que fa a la tipologia del terreny. Com ja s'ha dit, es comença a caminar per pista fins al refugi (abandonat?) de Callau. Es continuarà fent una petita pujada per pista en direcció a les antigues mines de talc de la zona. Sense arribar-hi deixarem la pista per un sender, marcat amb pintura groga, que s'endinsa en el bosc i fa drecera per tornar a sortir de nou a la mateixa pista uns quants metres més amunt.
Aquest tros de sender està marcat amb diferents senyals, molt vells i precaris, de pintura vermella als arbres. De nou a la pista la seguirem en sentit sud-est, primer, i sud-oest, després d'un revolt (es pot evitar fent una petita drecera, que no crec que faci el pes) fins que creuem una riera que passa per sobre la pista en mig d'una fort corba a l'esquerra.
Aquí s'acaba la bona vida. Comença un tram de forta pujada fins a assolir la carena de la muntanya. Una vegada som a dalt ja tenim referències visuals. Ja veiem el coll del Portús, el llac d'Évol i la vall a la qual hem de baixar, també sense camí, tot i que durant una estona caminarem per una bona senda, per sobre del pla del Mig.
Quan som a baix tornem a trobar senyals de pintura, ara de color groc, que ens portaran sense pèrdua fins el llac de Noedes, o gorg Estelat. El recorrerem en la seva totalitat i el deixarem a la nostra dreta i remuntarem les aigües que alimenten el llac per atènyer el gorg Blau.
Des d'aquesta posició veurem al sud-oest, a la carena que tenim al davant, un pal que assenyala, dic jo, el refugi de la font de la Perdrix. No ens hi dirigirem ja que agafarem la pujada de més a l'oest de la nostra posició, pujant fort per un precari corriol senyalitzat amb unes precàries fites de pedres. I després de l'esforç ja som de nou a la carena i tindrem davant dels nostres ulls el cim del roc Negre.
El podrem atacar directament o guanyar-lo pel camí senyalitzat que ens portarà fins al cim, després de voltar la muntanya.
Sent ja al cim del roc Negre tindrem al nostre abast els cims que ens resten per fer la trilogia. Per fer el cim del roc de Madres seguirem el camí senyalitzat que ens ha portat fins al roc Negre. Haurem de fer una petita i fàcil grimpada per pujar un esperó de roca i abans que ens n’adonem, ja som a la cabana que marca el cim del roc de Madres.
Si el dia acompanya val la pena recuperar forces contemplant el panorama que se’ns ofereix. Havent gaudit del lloc ens dirigirem a l'última dificultat del dia, el Bernard Sauvage. A aquestes alçades això de dificultat no fa gràcia, però superarem la prova sense gaires problemes.
Per fer la tornada ho tindrem fàcil. Seguir la carena sempre que es pugui. Per això creuarem la porta que veiem al tancat que hi ha a la base del cim i ens arrambarem com paparres al caire de la muntanya. Així, sense apartar-nos, arribarem a l'alçada d’una altra porta de ferro. No la creurem ja que ara seguirem la tanca que tindrem sempre a la nostra dreta. Així, anant sempre tan a prop de la tanca com el terreny ens permeti, arribarem al lloc anomenat la Glèbe.
Aquí és millor passar a l'altre costat ja que el terreny és més net, però haurem d'anar amb compte. Uns metres més endavant ens serà impossible seguir ja que trobarem un bon barranc. Haurem de trobar, uns metres (quatre o cinc) abans del final de la tanca, a la nostra dreta, a l'altre costat d'aquesta, un petit clar d'uns dos metres quadrats. En aquest punt, entre la vegetació, surt un corriol que ens permet fer un flanqueig fins a una zona boscosa.
Aquest corriol es va fent més clar segons anem avançant. En un moment donat hem de tornar a prendre orientació nord-est per tornar a trobar de nou el tancat. Ara ja per bon camí arribarem a sortir a camí senyalitzat amb pintura de color groc.
El seguirem, sempre en descens, fins que perdem aquests senyals i en trobem uns altres, ara consistents en un rectangle blanc amb una franja de color vermell i un cartell de "Chaise garde" de Mosset.
Aquí s'haurà de fer un petit volt vorejant els arbres, cap a la nostra dreta, per anar a trobar de nou un altre senyal d'aquestes característiques. Una vegada l'hem trobat (potser costi una mica) ja no tindrem problemes per seguir el camí fins a trobar de nou la pista a la qual hem aparcat.
 
06 ABRIL 2014
Jaume, Montse, Lourdes i Josep
 
06 ABRIL 2014
Jaume, Montse, Lourdes i Josep