Inici Qui som Refugis 2000  
FRANÇA
MIDI D'OSSUE PALAS
PIMENÉ PIC DE TENTES I PIC DE LA PAHULE
ANAYET_VERTEX PIC DE LA MINA
CARLIT LES GORGUES DE CARANÇA
EL BOC CRESTA COMA D'OR_PUIGPEDROS
BAIXOLLADA I ROC BLANC CIRCULAR A LES BULLOSES
ROC DE MADRES  
   
 
CARLIT PER LES BOULLOSES
El cim més elevat dels Pirineus Orientals està envoltat d'una de les zones lacustres més importants de tota la serralada. Pujar el cim del Capcir té doncs un doble interès, per la pròpia entitat de la muntanya i per un entorn molt espectacular. Durant la primavera el contrast del verd intens de l'herba, el blau dels llacs i en blanc de la neu fan l'excursió encara més atractiva.
El Carlit, punt més elevat de la zona coneguda com a Pirineus Orientals, els més propers a la Mediterrània.
Sortim de l'estany de les Bulloses i la gran presa que multiplica la seva capacitat natural. Passem per davant de l'hotel i prenem el camí marcadíssim que marxa al costat mateix de l'establiment en direcció oest. Aquesta zona acostuma a estar molt concorreguda, sobretot per excursionistes, molts dels quals van la volta als llacs, un itinerari amb poc desnivell però molt bonic ja que recorre un bon nombre dels estanys de la zona. També és molt habitual trobar-hi pescadors.
Anem seguint el camí evident, i anem trobant gent, sobretot pescadors, i menys excursionistes del que és habitual en aquesta zona. El primer estany que passem és el Negre, que deixem a l'esquerra. Gairebé al costat passem pel de Viver, que deixem a la dreta. El camí avança guanyant poca alçada.
Al cap de poc passem per la riba de l'estany Sec, que deixem a l'esquerra. Uns metres més a la dreta deixem l'estany de la Comassa. El camí encara està molt ben indidicat, i simplement anem seguint els nombrosos senyals de pintura groga.
Passem també pel costat d'un dels refugis metàl·lics que hi ha instal·lats en aquesta zona, concretament el que hi ha al costat de l'estany Sec.
Comencem a guanyar una mica més d'alçada, però la pujada continua sent progressiva. La pujada seriosa comença després de passar l'estany Sobirà, que trobem pràcticament glaçat. Passat l'estany Sobirà la ruta comença a pujar de valent, i ho farem per terreny nevat.
Anem avançant per un pendent nevat força dret però còmode. En algun punt la neu s'enfonsa, però majoritàriament es pot progressar còmodament .
Després d'una primera pujada entrem dins d'un petit cercle glacial al fons del qual hi ha l'estany Glaçat, que fent honor al seu nom està totalment glaçat, i envoltat totalment d'una olla de neu, anem avançant i guanyant alçada.
Tenim dues opcions, pujar per la neu o pel camí, agafem per la canal de neu i baixarem per la facíl aresta.
Arribem a un petit collet que marca la divisòria entre els dos cims, a pocs metres de distància.
Seguim cap a l'esquerra fins arribar al cim principal, on hi ha una petita creu. Fem un descans i mirem la gran panoràmica que tenim, fem les fotos de rigor i continuem la marxa.
Desfem el tram de la grimpada amb compte, però amb cura, l'aresta és fàcil però força aèria. Arribem al tram de neu i baixem còmodament, ja que s'avança ràpid amb neu molt segura. Passem vora l'estany Glaçat.
Desfem el camí fins el Estany Sobirà, Trebens, aquí trobem un llac encara amb restes de gel. Trobem una passarel·la per poder travessar el estany.
Al final del estany trobem el pas completament cobert per una gran quantitat de neu i per sobre el Estany del Castellar, a la esquerra sota el turó del mateix nom.
Baixem un collet i trobem una altre passarel•la arribant al Estany de les Dugues, perden alçada amb una altre pala de neu arribem a uns aiguamolls continuant per dins el bosc fins el Estany de Viver i ja enllacem al camí de pujada.
La ruta ens permet contemplar 12 estanys i un estanyol començant per la presa de les Bulloses la primera part caminem per una zona sense grans desnivells. La segona molt més costeruda ens portarà fins el cim del Carlit.
 
02 JUNY 2018
Montse, Lourdes i Josep
 
02 JUNY 2018
Montse, Lourdes i Josep
 
CARLIT PER ESTANY DE LANÓS
 
Més enllà del poble de Portè trobem l'estany del Passet, on aparquem i comencem un llarg flanqueig ascendent fins al peu de la presa de Lanós. Abandonem el camí normal, i camp a través arribem a la base del pic de Castell Isard, on grimpem per l'aresta fins al cim. Baixem per l'altre cantó i seguim cap a l'est fins trobar una tartera que ens porta dalt la carena. Coronem el Puig de l'Estany Sobirà i el Carlit de Baix abans de començar la grimpada per l'aresta nord-est que ens condueix al cim del Carlit. Tornem pel camí normal que baixa fort fins a l'estany dels Forats.
Des del poble de Portè, al cap d'amunt de la vall de Querol i conegut per la pista d'esquí, prenem la carretera asfaltada que creua la part de baix del poble cap a llevant. La seguim un parell de quilòmetres fins el petit aparcament sobre l'estany del Passet.
Aquí ja trobarem uns panells indicadors que ens assenyalen el camí. Una mica més tard del que hauria estat convenient, a causa del canvi de plans, comencem a caminar en intensa pujada.
El camí puja fort cap a l'esquerra enfilant la serra de Font Viva fins a trobar el GR-7. També podríem haver estalviat pujada sortint des del revolt que hi ha passat Portè en direcció al port del Pimorent, allargant una mica la distància però reduint una mica el desnivell.
Un cop trobem el GR iniciem un llarg flanqueig ascendent primer i planer després fins la base de la presa de Lanós. Entretant passem força per sobre de l'estany de Font Viva, de forma triangular.
Al cap d'una bona estona el camí s'incorpora al que havia estat probablement algun antic carrilet.
S'acaba la pujada i seguim planejant. Sempre molt enfilats sobre el fons de la vall de Lanós anem progressant llargament fins arribar a sota mateix de la presa, després d'aproximadament una hora i mitja de caminar.
Creuem un pontet de fusta i ens dirigim cap a la presa, però no hi acabem d'arribar, sinó que sempre seguint el GR tombem cap a la dreta. Passem uns metres per davant de la presa i caminem per una vella pista fins un planell, on veiem una resclosa secundària.
Just en aquest punt deixem el camí normal que es dirigeix cap al Carlit, l'Alta Ruta Pirenaica (ARP o HRP), i en canvi seguim el GR-7 que comença a vorejar l'estany.
Deixem dalt d'un turonet el vell refugi de Gimbarda, i seguim per la dreta de l'estany de Lanós fins a trobar un vell pluviòmetre rovellat. En aquest punt haurem de deixar totalment el camí.
Si bé pràcticament fins ara no havíem vist el Carlit, sí en canvi que veia estona que contemplàvem un petit cimet airós i aïllat que ens quedava enfront de la trajectòria visual.
És el Pic de Castell Isard, que hem anat faldejant per l'esquerra. Ara toca encarar-s'hi, però sense camí. De fet aquí nosaltres ens vam embolicar una mica. Davant del cim tenim una petita careneta que vam voltejar per l'esquerra, seguint unes fites traïdores.
Això ens va portar a accedir al cim per darrere, grimpant per un caos de blocs esquerps. Mirant el mapa sembla més lògic voltejar la petita careneta per la dreta, sense enfilar-s'hi, seguint el rec de les Encantades. I un cop a sota mateix del cim, començar a grimpar directament per l'aresta.
Com dèiem, ens vam embolicar voltant per darrere (nord), i vam acabar arribant al cim grimpant per terreny poc agraït i molt dret. La part superior fa dos petits cims pràcticament enganxats, i separats per una esmolada cresta.
Des del cim tenim una bona vista frontal de la cara nord del Carlit, i just en sentit contrari del gran estany de Lanós, al darrere del qual treuen el nas els pics de la Coma d'Or i Puigpedrós de Lanós.
El cim és esmolat, molt vertical per davant i pel darrere. De fet és una petita cresta que emergeix enmig del grandiós circ de Lanós, una gran plana entre els pics del Carlit (sud), el Puig de la Grava (nord), i l'estany de Lanós (oest).
Per baixar de la cresta cal parar atenció, surt un camí poc definit i molt descompost que amb cura ens porta un altre cop als peus del Pic de Castell Isard i només ens queda desfer el camí de pujada.
 
04 JUNY 2006
Lourdes i Josep