Inici Qui som Refugis 2000  
FRANÇA
MIDI D'OSSUE PALAS
PIMENÉ PIC DE TENTES I PIC DE LA PAHULE
ANAYET_VERTEX PIC DE LA MINA
CARLIT LES GORGUES DE CARANÇA
EL BOC CRESTA COMA D'OR_PUIGPEDROS
BAIXOLLADA I ROC BLANC CIRCULAR A LES BULLOSES
ROC DE MADRES  
   
 
Baixollada I ROC BLANC
Sortim des del refugi de Laurentí i ens endisem en un bosc atlàntic, frondós i humit, ple de grans avets. Remuntem la vall per camí fresat fins l'idíl•lic estany de Laurentí, on descobrim els cims que volem pujar. El camí es redreça, especialment abans d'arribar al coll. Una petita grimpada per blocs i coronem el primer cim. Una altra grimpada i una llarga travessa per un prat alpí ens condueixen al segon cim. Baixem per la vall de Barbollera tancant un itinerari circular.
La comarca del Donasà es el Quebec de l'Arieja, gràcies als seus boscos ufanosos. Pels que pugem del sud ens sorprèn un ambient atlàntic, molt humit, ple de molsa i falgueres. Alhora els grans avets són els senyors d'aquest bosc ric i molt agradable de transitar.
Venir al Donasà és sinònim de tranquil•litat. Grans extensions boscoses, valls llargues, estanys de muntanya, cims granítics,... i tot plegat en una zona amb una baixa densitat de població. Al voltant d'aquest extens territori petits poblets, molts amb una arquitectura tradicional i la bellesa de la simplicitat i autenticitat.
. El poble més proper a la nostra activitat d'avui és Mijanes, on hi ha una petita estació d'esquí. S'hi pot accedir des d'Acs creuant el port de Paillères (tancat durant mig any o més) o bé passant per Montlluís, els Angles, Formiguera i Queragut.
Fer la volta, anant per una banda i tornant per l'altra, és en si mateix una ruta amb cotxe molt interessant. Abans d'entrar al petit nucli del Pla (venint de Queragut) marxa una pista asfaltada a l'esquerra que després d'uns quants quilòmetres ens portarà al peu del petit refugi de Laurentí.
Un dia que es presenta esplèndid. Aquest sector nord dels Pirineus és fresc i humit. A l'hivern la neu s'hi conserva en bones condicions fins ben entrada la primavera. Sortim des de l'aparcament direcció sud i creuem un pont. De seguida veiem a la nostra esquerra un camí que comença a pujar vora el torrent. Anirem seguint aquest camí tan fresat i senyalitzat amb marques de color vermell i groc. És una zona freqüentada per a la gent de la zona, sobretot pescadors i excursionistes. És força habitual pujar amb la tenda fins al peu de l'estany i passar-hi la nit. Segons ens expliquen gent de la zona els catalans hi anem poc.
Pugem pel camí tot fixant-nos en la frondosa vegetació de la zona. Els avets de grans dimensions són el que més ens crida l'atenció, però també algun altre arbre com un bonic server ple de serves vermelles. Un bon tros amunt comencem a veure un pic que destaca sobre els altres: és el Roc Blanc, el principal objectiu d'avui, tot i que el pic de la Baixollada és uns metres més alt. Som al peu del bonic estany de Laurentí.
El lloc és idíl•lic. Al fons d'una ampla coma, envoltat de cims i carenes, i amb una zona de pastures al seu voltant, l'estany de Laurentí és una petita meravella. A les seves fredes aigües s'hi reflecteixen els cims del voltant.
Després de contemplar l'estany i el seu entorn continuem avançant pel camí que voreja l'estany per la dreta.
El camí es redreça i comencem a esbufegar a mesura que ens allunyem de l'estany. Al cap d'una estona de pujar fort el camí tomba lleugerament a la dreta, i passem pel costat d'un estany dessecat. Comencem a pujar encara més fort encaminats ja cap al coll de Laurentí, que veiem davant nostre.
A l'esquerra del coll les parets del pic de Canras es mostren desafiants, però tot i l’aparatositat d'aquesta cara est, aquest pic és ben poc destacat, i hi passarem més tard pràcticament sense adonar-nos-en. Uns minuts més i superem el fort desnivell que ens separa del coll. Un senyal de ferro ens indica que entrem a la reserva de fauna d'Orlú.
Anirem primer al pic de la Baixollada i després al Pic Blanc tot i que en els dos casos tornarem al coll.
El pic de la Baixollada, tot i ser uns metres més alt que el Roc Blanc, és menys atractiu.
Al coll i trobem una petita aresta rocosa que cal superar. No hi ha un camí definit i marxem per l'esquerra (est). Baixem massa i ens tocarà pujar molt fort per una canal en fort pendent. De tornada veurem que era més fàcil anar per l'altra banda (oest), tot i que en ambdós casos cal grimpar una mica i passar algun passet aeri, però sense cap complicació.
Un cop superat aquesta petita aresta rocosa entrem en un gran camp d'herba que ens conduirà directament cap al cim. Així doncs caminem plàcidament sobre l'entapissat verd que va augmentant de pendent a mesura que ens acostem al cim. El darrer tram és una mica més rocós, i sense problemes accedim al pic de Baixollada (2.548 m.)
El paisatge des del cim és molt bonic cap al sud, amb les muntanyes del Capcir: Puig Peric, Carlit, etc. També destaca cap a l'oest la vall d'Orlú, i la seva muntanya més característica, la Dent d'Orlú, un gran queixal rocós de considerable verticalitat.
Cap al nord-oest un cim conegut i gaudit, el Tarbesó, ideal per hivernals amb esquís. Al nord-est el Roc Blanc i la vall per on hem pujat, amb l'estany de Laurentí al fons de la coma.
Al sud-est la llarga i estètica vall de Galba i la serra de Camporells. Miris cap on miris el paisatge és fabulós. Desfem doncs el camí fins al coll de Laurentí, així doncs des del coll marxem cap a la dreta en forta pujada i vorejant la base del cim per la dreta. Arribem a un petit collet amb bones vistes cap a l'estany de Laurentí, i tot seguit enfilem encara més fort cap a l'esquerra.
Gairebé al cap d'amunt hem de grimpar per uns blocs de granit que ens deixen directament al cim del Roc Blanc (2.542 m.) Cap al nord aviat s'acaben les muntanyes i s'albira la gran planura del sud de França. Cap al nord, en canvi, els Pirineus mostren la seva esplendor. Baixem de nou al coll, i nomes queda desfer tot el camí de pujada
 
23 SETEMBRE 2012
Carme, Salvador, Montse, Jaume,Lourdes i Josep
 
23 SETEMBRE 2012
Carme, Salvador, Montse, Jaume,Lourdes i Josep