Inici Qui som Refugis 2000  
CATALUNYA
BARCELONA LLEIDA
TARRAGONA GIRONA
 
BARCELONA
PEDRAFORCA LA TOSA
CABIROLERA ENSIJA
COMABONA PUIGLLENÇADA
PENYAS ALTES  
PER LA CANAL LLOBATERES
L'excursió a la serra d'Ensija s'inicia a la pista que va del coll de la Trapa a Vallcebre
PLETA DE LA VILA
Comencem a caminar. Paral•lel a la carretera, segueix un camí ample, separat d'aquesta per una balla de fusta. Seguim carretera amunt per de seguida arribar a la font Freda.
Aquí, per la dreta hi marxa un camí marcat, que és per on baixarem. Continuem pel camí paral•lel que la va resseguint la carretera. Pugem fins que a la dreta hi marxa una petita vall i on hi ha un munt d'indicadors.
BARRANC DE LES LLOBATERES
Aquí, deixem la carretera i el camí que hi puja paral•lel. Seguirem el barranc de la dreta. PR Pugem pel mig del clot sempre barranc amunt.
La pujada només té dos punts un xic complicats, que si seguim bé el PR s'eviten, però amb la neu que hi ha, les marques no es veuen enlloc i nosaltres sempre pugem per mig del clot. Al barranc hi ha punts força encaixonats, que són impressionants, després dels dos passos fem un tram de pla i arribem a un racó on tenim tres barrancs al davant.
TRIFURCACIÓ DE BARRANCS
Aquí deixem el barranc de les Llobateres que continua amb les marques del PR per l'esquerra cap a sota Puig Voltor.
Nosaltres marxem pel barranc d'Ensija on també hi ha marques del PR, que és el de més a la dreta. Pugem pel mig del barranc, que és impressionant. El barranc va fent moltes voltes i en algun punt passa molt enclotat quan arriba dalt el PLA D'ENSIJA.
Deixem el que queda del rec i marxem cap a la dreta a buscar un indicador que es veu uns metres més amunt. – l'indicador ens senyala per on s'ha d'anar per baixar cap a la font Freda – un cop a l'indicador travessem el petit llom i arribem al REFUGI D'ENSIJA
REFUGI D'ENSIJA
El refugi està tancat. Des del refugi marxem cap a l'esquerra pujant en diagonal endavant. La pujada, avui amb la neu tal com està, és molt ràpida. Pugem sempre prop de la carena i arribem al cim de la GALLINA PELADA O CAP DEL LLITZET.
GALLINA PELADA O CAP DEL LLITZET
Podrem gaudir d'una espectacular panoràmica: Saldes, Maçaners, Gósol, Gisclareny, Sant Llorenç de Morunys, el Pedraforca, el Cadí, els Rasos de Peguera, el Port de Comte... i, si el dia és clar, podrem veure perfectament les muntanyes de Montserrat.
La baixada no presenta cap di¬ficultat, tornem pel mateix lloc per on hem fins el pal indicador aquí agafem un camí a l’esquerra que baixa. És força dret, arribem a les Planelles, que són uns plans en mig de la baixada, on trobem el camí de font Freda, pel que continuem baixant.
Després de les Planelles el camí entra de ple dins el bosc. Arribem a la font de l'Orri i baixem pel peu d'un rierol. Arribem a font Freda, i ja som de tornada al lloc on hem deixat el cotxe.
 
 
 
18 MarÇ 2018
Montse, Lourdes i Josep
 
26 AGOST 2018
Montse, Lourdes i Josep
 
PER FERRÚS
CREU DE FUMANYA (PAGUERA)
Sortim des de l’esplanada de la Creu de Fumanya (al trencant on surt la pista cap a Peguera). Deixem el cotxe aquí i seguim per la pista forestal que surt a la dreta de la carretera i comença a pujar. Durant el primer tram d’aquest recorregut, anirem seguint aquesta pista forestal que puja suaument durant uns 20 minuts. Just poc després de començar, veurem el sender que surt a mà dreta i que és per on tornarem.

Al cap d’uns 20 minuts d’haver iniciat la marxa, trobarem una desviació de camins amb dues fletxes blaves. La pista de l’esquerra va avall i està més fressada, però jo aquí segueixo la de la dreta. Indubtablement, és millor perdre una mica d’alçada i seguir per la pista de l’esquerra, ja que el camí és ben evident. Anireu baixant suaument fins a trobar la pista forestal que ve de Peguera i que és el GR-107 (Camí dels Bons Homes)

Al cap d'uns minuts la pista es bifurca, a la dreta pujaríem pels Canelons, seguim rectes fins que travessem un pas de vaques i trobem les torres elèctriques les seguim per tallar un tros el tros de la Font de la Bruixa fins que tornem a trobar la pista.
Un cop a la pista forestal, ja no hi ha pèrdua. Seguim endavant pel GR-107 i veiem davant nostre la Roca Gran del Ferrús, una imponent cinglera que domina el vessant sud de la Gallina Pelada i que és un autèntic repte pels escaladors.
Al cap d’una estona, arribem a la Casa del Ferrús, que dóna nom a les cingleres de la zona. Deixem la pista i prenem un corriol pel costat de la casa. A partir d’aquest punt, comencem a pujar fins arribar als peus de la Roca Gran del Ferrús. En aquest punt, val la pena aixecar el cap amunt.
Voregem la roca pels seus peus, travessem una petita tartera i ara enfilem la Canal Gran. Aquí la pujada s’intensifica i guanyem alçada i vistes en poca estona. A mitja canal, el GR va anant cap a la banda esquerra. Si no us desvieu aquí, ho haureu de fer més amunt, a la part final de la canal.
Arribem al coll de l’Estret i davant nostre s’albira tot el Solsonès i el Port del Comte. Precisament, compte aquí de no seguir endavant ja que ens hem de desviar a la dreta. Deixem el GR i enfilem costes amunt seguint fites primer i traces vermelles després. Aquest és el tram més costerut de pujada.
El camí deixa pas a la zona de roques de “Les Llosanques” on ens ajudem amb les mans en algun punt, sense cap dificultat. Només pot ser delicat si està moll o ha plogut i anem de baixada. De pujada, cap problema.
Seguim les marques vermelles fins arribar a la Roca Blanca (2.290 m), des d’on veurem per primera vegada el Pedraforca i el Cadí. Un cop aquí, anirem seguint la carena amb el camí marcat i fitat fins arribar a la Gallina Pelada. Els darrers metres passen per un tram rocós sense quasi dificultat.
Coronem el Cap de la Gallina Pelada o Cap Llitzet (2.321 m) i, després de veure les vistes, baixem ara en direcció al Refugi d’Ensija. En menys de 15-20 minuts hi som i aquí podem aprofitar per fer una parada. Seguidament, prenem el camí que surt per la dreta (el de l’esquerra porta a la Font Freda) i travessem el Pla d’Ensija en suau pujada fins al Coll del Torrent de les Pedregoses.
Des del coll, veiem el torrent per on ens disposem a baixar. Seguim unes estaques per prendre el camí i comencem a baixar amb fort desnivell. Baixem durant molta estona i perdem alçada ràpidament. Seguim sempre pel barranc pronunciat.
Ja bastant avall, travessarem una pista forestal i continuem pel corriol avall. Un tros més avall, trobarem que el camí es bifurca en dos. Aquest punt ens pot despistar ja que el camí més ràpid és el de la dreta, però la fita és a l’esquerra. Tots els camins porten al mateix lloc, però el de la dreta és més ràpid. Travessem altre cop la pista forestal i una clariana on hi passa una línia elèctrica i finalment trobem el camí per on hem pujat al matí. Arribem de nou al Pla de la Creu de Fumanya.
 
7 MAIG 2017
Lourdes i Josep
 
7 MAIG 2017
Lourdes i Josep
 
23 MARÇ 2014
Jaume, Montse i Lourdes i Josep
 
PER EL PORTET
PLETA DE LA VILA, AREA RECREATIVA DE PALOMERA
En aquesta sortida coronarem el cim de la Gallina Pelada (o Cap del Llitzet) per una ruta gens habitual. Sortirem de les proximitats de la font Freda, concretament per una pista forestal (a vegades tancada amb una barrera metàl•lica) que flanqueja la vessant N-W de la serra d'Ensija i ataca l'altiplà per les pendents feréstegues de la vessant oest o de ponent.
Aparquem el cotxe davant una pista forestal normalment amb barrera que s'endinsa al bosc en direcció a ponent. Una senyal ens indica "el Portet" ...és el coll del Portet.
La pista, d'uns cinc quilòmetres de llargada, flanqueja la falda nord de la serra d'Ensija fins arribar al coll del Portet (extrem occidental).
El més extraordinari de la pista forestal és el mirador que representa del Pedraforca. En tot el recorregut tindrem la omnipresent figura de la muntanya que ens vigila de prop.
Superats aquest quatre o cinc quilòmetres trobem el desviament del GR 107 que marxa direcció Gósol i arribem a la font del Portet. Molt a prop del coll del mateix nom i molt utilitzada per les vaques que pasturen per les proximitats.
Uns metres més enllà trobem la collada del Portet. A partir d'aquí podem flanquejar en direcció al coll de l'Estret i pujar per les "Llosanques", o enfilar directament en direcció al cim de la Roca Blanca. Nosaltres enfilem directament en direcció a la Roca Blanca. Encara que la senyal posa que hi han marques grogues a seguir, no és veritat. Haurem de vigilar els primers metres de pujada per què no trobarem ni marques, ni fites, ni traça de corriol.
A mesura que anem caminant, el corriol de pujada es fa més evident. En poca estona arribarem dalt de la carena muntanyosa. Aquí si que trobarem fites a seguir.
Ens acostem al primer cimall del dia (Roca Blanca) i ja veiem la pendent pedregosa que haurem de superar (fàcil ...molt fàcil).
La pendent sembla molt dreta i inaccessible de lluny, però de prop no té cap dificultat.
Quatre grimpades senzilles més i som dalt del Roca Blanca. En la pujada per les últimes pendents de roca coincidim amb la ruta que ve del coll Estret i Peguera.
La presència del Pedraforca imposa silenci i respecte. També tranquil•litat i molta calma.
A llevant ens espera el cimall de la Gallina Pelada, també conegut com Cap del Llitzet.
El camí carener és senzill de fer. Inclòs trobem un ramat. Trobem coneguts al cim de la Gallina Pelada, no és estrany, doncs es un cim molt concorregut.
Veiem less pistes d’esquí del Rasos de Paguera, la Presó de Busa, el Port del Compte, la Serra del Verd, la Serra del Cadí i com no el Pedraforca.
Després d'algunes fotos al cim, continuem la nostra ruta (PR C-79) en direcció est a la recerca del refugi d'Ensija, també conegut com "Delgado Úbeda".
Més enllà veiem el refugi, però abans trobem la font d'Ensija. La font disposa d'abeuradors metàl•lics que proveeixen d'aigua a les vaques que pasturen per la zona del "pla Gran" i al voltant del refugi. L'aigua sobrant regalima torrent avall. És el torrent de la Font d'Ensija, que coneixarem més endavant en la baixada de la serra.
Fem una parada al refugi i continuem el nostre i el sender ens porta a una plana elevada on trobem un pal indicador, som al Pla Gran d'Ensija. En aquí podem davallar pel barranc d'Ensija i Llobateres o optar pel torrent de la Font d'Ensija, totes dues eleccions són bones. Nosaltres agafem la direcció al torrent de la Font d'Ensija.
En poca estona els prats herbosos agafen inclinació i comencem a davallar per les conegudes "Planelles" (planella Gran i planella Petita) en direcció al torrent. (FOTO 116) En la baixada tindrem una vista espectacular del Pedraforca i el poble de Saldes.
A la "Planella Petita" el sender PR C-79 va a buscar el torrent de la Font d'Ensija per continuar la baixada. En aquest torrent desguassa les seves aigües la font d'Ensija que neix al costat del refugi.
Abandonem la planúria i ens endinsem en zona boscosa. Per la torrentera la orientació, al principi, és més evident (camí trepitjat, fites i marques de PR). Però atenció! quan més baixem el torrent sembla remogut per passades tempestes o rierades sobtades, el sender desapareix i ens podem desorientar. El camí correcte del PR segueix per la dreta en zona arbrada i bosc frondós.
Al final de la baixada, ens trobarem amb la font Freda que actualment esta en mol mal estat. Al costat de la font Freda ja trobem la carretera que la seguim un trosset i donem per acabada aquesta matinal a prop de casa.
 
12 AGOST 2018
Lourdes i Josep
 
12 AGOST 2018
Lourdes i Josep
 
PER ELS CANELONS
CREU DE FUMANYA (PAGUERA) RUTA POC FRECUENTADA
Sortim des de l’esplanada de la Creu de Fumanya (al trencant on surt la pista cap a Peguera). Deixem el cotxe aquí i seguim per la pista forestal que surt a la dreta de la carretera i comença a pujar.
Durant el primer tram d’aquest recorregut, anirem seguint aquesta pista forestal que puja suaument durant uns 20 minuts. Just poc després de començar, veurem el sender que surt a mà dreta i que és per on tornarem.
Al cap d’uns 20 minuts d’haver iniciat la marxa, trobarem una desviació de camins amb dues fletxes blaves. La pista de l’esquerra va avall i està més fressada, però seguim la de la dreta.
Indubtablement, és millor perdre una mica d’alçada i seguir per la pista de l’esquerra, ja que el camí és ben evident. Anireu baixant suaument fins a trobar la pista forestal que ve de Peguera i que és el GR-107 (Camí dels Bons Homes), al cap d'uns minuts la pista es bifurca, a la dreta es el desviament pels Canelons.
Seguim una mica la pista i ens vam entrar al bosc per un camí ben marcat en pendent a la sortida del bosc trobem un pedregar que seguim amb fites i marques de color blau, cada vegada tenim més pujada entre pedres i bosc.
Després d'una forta pujada arribem a Els Amorriadors que ja som a la carena de a Serra d'Ensija.
Passem pel Delgado Ubeda o refugi d'Ensija i ja agafem el camí normal cap a la Gallina Pelada.
Un cop a La Gallina Pelada comencem la baixada per les Roques Blanques, Les Llosanques, l'Estret agafem la Canal Gran i passem tocant la Roca Gran de Ferrús, la Baga de Ferrús, el Roc i la casa esfondrada de Ferrús, Les Colladetes, el Clot de l'Orri, la Roca del Mas, i ja enllacem amb el camí que hem deixat al matí
Una ruta poc freqüentada, però bonica i diferent com era temporada de bolets hem aprofitat per recollir algun rovelló
 
14 SETEMBRE 2014
Lourdes i Josep
 
14 SETEMBRE 2014
Lourdes i Josep