Inici Qui som Refugis 2000  
CATALUNYA
BARCELONA LLEIDA
TARRAGONA GIRONA
 
BARCELONA
PEDRAFORCA LA TOSA
CABIROLERA ENSIJA
COMABONA PUIGLLENÇADA
PENYAS ALTES  
COMABONA PER EL COLL DE LA BAUMA
A Bagà, seguint les indicacions, prenem la carretera local que, vorejant el Bastareny, s’adreça a Sant Joan d’Avellanet i Gisclareny. Passat el pont de Sant Joan, en un revolt, anem a la dreta per un curt túnel i pugem al coll de l’Escriga. Davallem fins al primer nucli de cases rebutjant tots els ramals que baixen a mà esquerra. Continuem recte i pugem al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenem el ramal de l’esquerra fins al coll de Bauma, on poc abans hi ha una àrea de lleure i la pista es bifurca per baixar a Gresolet.
Deixem el vehicle poc més amunt del coll de Bauma, quan la pista fa un tancat revolt a l’esquerra.
Itinerari circular per pujar al Comabona pel vessant de migdia des del coll de la Bauma i de passada el Cap de Tancalaporta. La baixada per la canal de Comabona és molt costeruda i per terreny descompost en alguns trams.
Sortim després de Coll de Bauma (1880m) Al bell mig del revolt prenem una pista precària a mà dreta. Hi ha un rètol indicador del camí al Comabona on s’hi diu que hi ha 9 quilòmetres, però això és entre anada i tornada. Hi senyalització verd-blanc. Poc més enllà creuem una barrera i, una mica més amunt, deixem la pista per un sender ben fressat i senyalitzat a mà esquerre. Pugem fent llaçades entremig de la pineda per pendent entre moderat i fort.
El camí es desdibuixa entremig de l’herbei. Fem una colzada de 90º i enfilem vers el NW.
Pas de la Cabra (2135m) o el Grauet. El bon camí marxa per l’esquerra apartant-se de la carena. A mà dreta tenim la cinglera sobre les Arrues de Monnel. Si ens hi aboquem podem albirar al fons de la vall l’Afrau de Monnell (o dels Cortalets)
Deixem el camí i camp a traves per tartera ens dirigim al Tencalaporta o Puig Tarrers.
Cap de Tancalaporta (2469m) També conegut com a Puig Terrers.
Hi gaudim d’una panoràmica de quasi 360º, solament eclipsada pel Comabona. Baixem (NW) sense camí però terreny franc i direcció evident fins al coll.
L’havíem conegut com a Cap de Tancalaporta. Però durant molts anys va desaparèixer aquesta denominació dels mapes i se l’anomena Puig Terrers, que és com encara figura al topogràfic. Però a la darrera edició de l’Alpina ja torna a aparèixer amb aquella denominació inicial.
Coll dels Terrers (2408m)
Partió com el mateix cim  que es la línia que divideix dues possessions o dos territoris, dels termes de Gisclareny (Berguedà) i Montellà i Martinet (Cerdanya). Hi passa el GR 150.1 (Coll de Pal-Gósol) que careneja tota la serra. Continuem, ben propers a la carena en pendent entre moderat i fort fins al cim.
Comabona (2554m)
Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus
Retornem pel mateix camí que hem pujat. Però, sense arribar als Coll dels Terrers, ens desviem per un camí a mà dreta que baixa pel Clot o Canal de Comabona, al peu del Cap de Tancalaporta. Es fa força incòmode, especialment la segona meitat, amb trams de fort pendent i terreny pedregós
 
07 OCTUBRE 2018
Lourdes i Josep
 
07 OCTUBRE 2018
Lourdes i Josep
 
COMABONA PER LES BASSOTES
 
El punt de partida és el coll de les Bassotes, al qual s'arriba des del mirador de Gresolet (Saldes) prenent la pista que voreja el vessant nord del Pedraforca.
La pista només està oberta a l'estiu, i és apta per vehicles que no siguin gaire baixos.
Després d'aparcar al peu dels grans prats que envolten el coll de les Bassotes, començo a caminar des del pal indicador que assenyala el PR-124 i la ruta Cavalls del Vent.
El primer tram de pujada per les pastures del Prat Toixonès és suau, i permet adreçar evitant les marrades de l'antiga pista.
Més amunt el pendent s'incrementa, i podem seguir adreçant traçant una evident línia recta cap al nord, per camins prou fresats.
La pujada s'allarga una bona estona fins al Prat Llong, una ampla esplanada on s'acaba l'antiga pista ramadera. Des d'aquí tenim una bona vista de la Costa Cabirolera cap a l'esquerra.
Un cop al prat tendim cap a la dreta, creuant-lo per la seva part més baixa. Comencem a remuntar la serra Pedregosa traçant una llarga diagonal que suavitza la pujada fins als 2.400 metres aproximadament, punt en què el camí creua la carena d'aquesta serra secundària i segueix avançant pel vessant nord, per sobre de la gran coma dels Cortils.
El camí planeja i fins i tot baixa una mica fins al Clot Palomar, a les envistes del Pas dels Gosolans, que ens queda a l'esquerra. Just quan el camí fa un marcat revolt per encarar-se cap al Pas dels Gosolans l'abandonem.
Seguim recte i comencem a pujar per les pastures inclinades del turó de la Font Tordera. Unes oportunes fites tracen una línia recta en pujada constant fins a trobar el GR-150.1, el camí que creua el Moixeró i part del Cadí per dalt.
Seguim avançant pel GR fins al revolt sota el collet de Comabona.
Aquí deixem de nou el camí fresat i enfilem uns pocs metres fins al coll, on ja s'obren al davant les vistes cap a l'espectacular paret nord del Comabona i la gran plana de la Cerdanya.
Seguim la carena uns metres més tot pujant fins a coronar els 2.548 metres del Comabona.
Des del cim hi ha una àmplia panoràmica que avarca la gran plana de la Cerdanya al nord amb les muntanyes pirinenques a l'horitzó.
Cap al sud la silueta de la cara nord del Pedraforca. Crec que el Comabona és el cim que he pujat més vegades, tot i que no porto el compte. Fa un aire fresc que no convida a estar-s'hi gaire estona.
Així doncs reprenc la marxa desfent l'últim tram que ja havia fet per la carena.
De nou al collet de Comabona continuo resseguint pel fil de les parets del Cadí. La carena avança uns metres cap al nord, dibuixant un semicercle fins al petit pic d'Aguiló (2.487 m.), des d'on hi ha unes bones vistes cap al refugi que hi ha just a sota, al Prat d'Aguiló.
Seguim la carena, baixant suaument pel pedregar fins al Pas dels Gosolans, un dels colls clàssics que connecten els dos vessants de la serra, el berguedà i el ceretà.
Passat el pas dels Gosolans cal tornar a pujar, primer suaument, sempre pel fil de la carena. Estem ara en un sector del Cadí que forma una serra secundària, la serra dels Cortils. És un lloc peculiar, amb les parets que es desplomen cap a la Cerdanya a la dreta (nord), i un gran altiplà a l'esquerra (sud) que arriba fins a la serra Pedregosa.
De lluny sembla la proa d'un immens vaixell. Com a curiositat afegida, tota aquesta zona delimitada per la serra dels Cortils i la serra Pedregosa és un enclavament del terme municipal de Bagà, tot i que es troba a considerable distància dels límits principals del municipi.
Creuem de nou la Serra Pedregosa i desfem el camí de pujada fins el coll de les Bassotes.