Inici Qui som Refugis 2000  
PIC NEGRE D'ENVALIRA i PIC D'ENVALIRA
Ascensió hivernal al Pic Negre d’Envalira, de 2.818 mts. d’alçada, situat al Principat d’Andorra, en la línia de crestes que separa les valls de la conca del Valira, al vessant mediterrani, i la del riu Arieja, a l’atlàntic, entre el port d’Envalira i la portella d’Engaït. És un cim que vist des de l’estació d’esquí del Pas de la Casa, que és on iniciarem la ruta, té una imatge altiva i ben distingida, abocant-se la seva escarpada cara nord sobre el clot de les Abelletes.
Deixem el cotxe a una zona d’aparcament que queda a mà esquerra, en un marcat revolt de la carretera CG-2, davant el restaurant Costa Rodona, passada la benzinera.
Comencem a caminar amb els grampons als peus, travessant a flanqueig els telecadires, per encarar una vall paral•lela a la que neix el riu Arieja, sense passar per l’estany de les Abelletes (que no veiem), al quedar-nos amagat a l’esquerra. Avancem fins al final d’un telecadira i voltem en sentit antihorari l’isolat pic de les Abelletes, per encarar la pujada al coll dels Isards, fent un primer flanqueig fins als peus de la seva pala, que pugem pel dret, gaudint d’una neu en bon estat.
Un cop dalt, ens trobem amb una enclotada, on cal perdre una mica d’alçada, per situar-se als peus d’una nova pala, curta, però dreta, que ens ha de deixar al port de Fontnegra, on hi ha un rètol de fusta.
Tenim davant nostre una nova panoràmica, en aquest cas sobre el sector Engorgs - Puigpedrós i la vall de Campcardós, així com la Portella Blanca d’Andorra, estratègic punt geogràfic on conflueixen comarques de tres estats, la Cerdanya, l’Arieja i la parròquia d’Encamp, tractant-se del sostre del Camí dels Bons Homes.
El temps sembla que vol empitjorar i el vent bufa amb ganes, per tant, encarem sense badar la pujada per l’ampli camp de neu que marxa al nord, on ens posem per primer cop les raquetes. El Pic Negre d’Envalira i el seu bessó, el Pic d’Envalira, de 2.823 mts., que queda a la seva esquerra, sobresurten com unes banyes del cordal carener.
Un cop als seus peus, ja només ens resta salvar la curta pala final fins aquest cim de reduïdes dimensions, amb una amplíssima extensió visual, tot i que les condicions climatològiques no ens permeten gaudir-ne gaire, per tant, tirem avall per on hem vingut (el Josep I jo hem decidit pujar també al Pic d’Envalira, al que no hi havien estat mai, fet que suposa perdre 25 mts. i recuperar-ne 30 més), mentre que l’Albert i el Xavier opten per dirigir-se tranquil•lament al port de Fontnegra on esperant la nostre arribada per encarar altre cop junts el descens, que fem seguint la mateixa ruta que hem fet servir de pujada.

Als peus de la via ferrada del coll dels Isards, canviem els grampons per les raquetes i amb elles als peus ens dirigim al lloc on tenim el cotxe. No és una ruta llarga, ja que es tracta de la via d’ascensió més directa al cim, doncs el seu recorregut és de 7 kms., acumulant un desnivell positiu proper als 645 mts., però que ens ha deixat una sensació d’haver fet una més que entretinguda i agradable matinal 

 
17 ABRIL 2016
Albert, Xavier, Lourdes i Josep
 
17 ABRIL 2016
Albert, Xavier, Lourdes i Josep
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."