Inici Qui som Refugis 2000  
CRESTA DEL TOMASET
Feia molt de temps que li teníem ganes de fer el Tomaset o Thoumasset en francès.
Està situat al sud de l'Arieja, ben a prop d'Andorra, entremig i a similar distància dels pics de Sarrera i Font Blanca, lleugerament separat del cordal principal que uneix aquests dos cims, com un apèndix que creix cap al nord. S'hi pot accedir des del vessant occità o des d'Andorra, opció aquesta última que triem per proximitat. Anem fins a l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny. S'hi arriba per la carretera que puja des d'Ordino cap a Arcalís. Passat el poblet del Serrat marxa una carretera asfaltada a la dreta que arriba a l'aparcament del parc.
Comencem a caminar des del mateix aparcament creuant la zona recreativa que hi ha a l'esquerra. Prenem un camí evident que comença a remuntar la vall de Rialb. Avancem al peu del rierol, passem al costat d'una petita construcció i després d'una tanca entrem en una gran esplanada, la Rabassa. Anem avançant sempre en direcció nord i deixem el refugi lliure de Rialb a la nostra dreta, uns metres enllà. Creuem el riu per un pontet metàl•lic i avancem de recte fins que la vall gira a l'esquerra. Tornem a creuar el riu per un altre pontet i descartem primer el camí de la dreta que puja al port de Banyell i tot seguit el de l'esquerra que pujaria cap a la portella de Rialb.
Seguim doncs de dret pel camí indicat que enfila cap al Port de Siguer. Passem al peu de la petita cabana dels Planells de Rialb, des d'on tenim una bonica vista de la cara est del pic de Font Blanca, el seu vessant més abrupte. Seguim direcció nord, però virant lleugerament a nord-est, sempre seguint camí ben fresat. La pujada s'incrementa, però com que el dia és fresquet i la motivació és alta pugem a bon ritme. Per prats inclinats arribem al port de Siguer en poc més d'hora i mitja des de la sortida.
El Port de Siguer és un dels punts baixos de la carena que permeten comunicar els dos vessants de la cresta frontera del nord d'Andorra. Cap al vessant francès baixa un camí fàcil que en pocs minuts arriba a l'estètic Estany Blau, i que és el camí que utilitzarem per la tornada. Emprenem la marxa per la carena en direcció sud-est. La carena és evident, i podem anar trobant caminet i fites que ens marquen el millor camí.
Fins aquí havíem pogut anar trampejant el recorregut per no haver de fer servir les mans, però ara el pendent s'incrementa i en alguns punts cal mig grimpar. En fort pendent però sense dificultats arribem al primer cim, el Pic del Port de Siguer (2638 m.) Des d'aquí tenim una preciosa perspectiva de la cresta que haurem de recórrer, amb el pic de Tomaset a la punta.
Des del pic del Port de Siguer baixem per pendents herbats fins un marcat collet al punt més baix entre els dos cims. Comencen les primeres dificultats, que no són més que alguns passos de II, però amb trams aeris. Superem un primer pendent grimpant fàcilment. Tot seguit un pas horitzontal, grimpant o amb pas de cavall. Tot seguit s'eviten dificultats més serioses grimpant per l'esquerra, buscant el millor pas entre la serrada cresta granítica. A la nostra esquerra ens acompanya sempre la plàcida vista de l'Estany Blau, que fa bon honor al seu nom.
Anem enllaçant trams de grimpada amb trams caminant. La grimpada sempre és fàcil, i en diversos punts fins i tot evitable. Però és divertit anar cavalcant per agulles i esperons fàcils i entretinguts. Després d'una zona amb diverses petites agulles trobem un mur més dret, d'una vintena de metres. Es pot grimpar fàcilment ja que hi ha bones preses, i la roca és sòlida. Passada aquesta petita dificultat arribem a un petit altiplà que ens permet fer un respir de cresta i contemplar el vast paisatge. Baixem uns metres per terreny fàcil i ens situem en una bretxa preparats per tornar a grimpar i encarar l'última pujada.
De nou amb les mans a la roca remuntem un tram més pendent. La cresta es desdibuixa i hem d'intuir el millor pas per un terreny molt dret de roca i herba. Grimpem amb compte, ja que és fàcil però considerablement aeri. Remuntem una petita canal i de seguida arribem al confort del cim, ample i còmode. Fem la tradicional foto de cim, breu pausa i comencem a baixar per l'altre costat.
Baixem sense dificultats pel vessant nord, la ruta més fàcil i habitual per pujar el cim.
Comencem el descens. Baixem un primer tram per terreny mixt de roca i herba en direcció nord. El pendent és considerable. Al cap d'uns minuts hem de tendir cap a l'oest (esquerra) per buscar una canal ampla que baixa cap a l'Estany Blau. Sense camí i sortejant blocs de granit.
Després d'una forta baixada de 400 metres de desnivell ens trobem amb l'Estany Blau.
Voregem l'estany per la dreta, i remuntem el desnivell que ens separa del port de Siguer, una pujada suau, però que es deixa notar després d'unes hores de ruta. Un cop al coll emprenem el descens de la vall de Rialb per camí ja conegut. Baixem ràpid ja que el camí és bo i fàcil, i arribem a l'aparcament satisfets.
Hem fet una sortida muntanyenca a un cim menys conegut, però molt estètic i divertit. La cresta que uneix els pics del Port de Siguer i Tomaset és fàcil, apta per a la iniciació en recorreguts de cresta, i alhora molt bonic, ja que sempre anem cavalcant pel fil de la carena, contemplant el bonic paisatge a banda i banda. L'Estany Blau dóna la nota de color a la sortida, i la grimpada per la cresta l'hi dóna la pinzellada d'emoció i divertiment.
 
21 OCTUBRE 2018
Lourdes i Josep
 
21 OCTUBRE 2018
Lourdes i Josep
 
Per guardar l'arxiu fes clic amb el botÓ secundari del ratolÍ i tria "Guardar destinaciÓ com..."